23.11.07

diari republicà

diari republicà

Zapatero, cap a l'esvoranc electoral

Posted:

La ministra de Foment de Zapatero cada dia està més "fina". Després de superar sistemàticament el seu propi rècord mundial de peticions de dimissió, de partits i del Parlament de Catalunya, avui ha aconseguit situar-se com la ministra pitjor valorada segons el CIS. Però no és que sigui la pitjor valorada pels seus adversaris polítics, o pels catalans cabrejats, cosa que seria més que raonable. La Maleni suspèn fins i tot en el conjunt dels votants del PSOE. De fet, no hi ha qui l'aprovi es mirin les dades que es mirin, del dret o del revés. La senyora '"antes partía que doblá" fa diàriament un esforç per destrossar la base electoral socialista, i això és nota. No només està quedant en evidència davant dels votants catalans, sinó de tot l'Estat. Mentrestant, Zapatero intenta aguantar-la com sigui perquè falten pocs mesos per les eleccions. Aquest és el motiu pel qual el PSOE es permet el luxe de presentar-la i donar-li tant protagonisme. Però l'únic que aconsegueixen és posar-se en evidència, i fer créixer més i més el malestar que escampa. Zapatero creu que és massa tard per cessar la Maleni, perquè seria assumir l'error, i no s'ho vol permetre a tant poc temps de les eleccions. Per això prefereix jugar-se-la, i continuar arrossegant aquest llast. El que no calcula és que, potser, aquest llast l'acabarà enfonsant en un esvoranc electoral.

17.11.07

diari republicà

diari republicà

Les mocions d'en Mas

Posted:

 

En Mas, novament, s'ha delatat. La moció contra la ministra Alvarez, presentada per CiU, no buscava pas la unitat dels catalans sobre el drama de les infrastructures. L'únic que buscava era posar contra les cordes el govern de la Generalitat. Així de sinistre, i així de mesquí, actua en Mas i també el seu equip de psicofantes de l'estratègia (llegir el llibret d'en Madí és entrar de caps en la mentalitat trabucada de tota aquesta genteta) Després de la votació del Parlament de Catalunya, on la majoria ha demanat la dimissió d'Alvarez, l'únic que se li ha acudit de dir a Mas és que Montilla ha de fer és actuar contra la insubordinació dels seus dos socis. Si Esquerra hagués votat amb els socialistes, Mas hauria sortit amb l'argument que "ERC ha sucumbit a les ordres del PSOE". Però com que Esquerra ha estat consequent i ha demanat la dimissió, Mas demana que Montilla faci fora Esquerra del govern. En el fons, és això el que espera, i és això el que el porta a presentar mocions. A en Mas no li interessa ni Catalunya ni els catalans. L'interessa tornar al poder, i prou. Això és el que el va dur al pacte de renúncies de la Moncloa el gener de 2006 on va cremar, en el foc a terra dels despatxos de Zapatero, l'Estatut del Parlament de Catalunya. Ell sabia que Esquerra diria no a aquell pacte de claudicacions i traïdories, ell sabia que el pacte portaria a unes noves eleccions i a l'aposta del PSOE per un pacte entre CiU i el PSC. Ara fa el mateix. Ara presenta mocions i espera que Esquerra s'hi afegeixi, i quan ho fa, demana a Montilla que expulsi Esquerra de govern. Quin trist paper la d'aquest politicastre que ahir, avui i demà, l'únic horitzó que té és tornar al Palau de Sant Jaume. La Casa Gran d'en Mas és, al capdavall, una sala d'espera pels qui compten les hores de tornar a tocar cuixa.