Idees per un guió d'un DVD sobre 23 anys de CiU

1- Es necessitaria una col.lecció de dvds. 2.- De la Rosa: l'empresari model d'en Pujol. 3.- Cogul el director de turisme de CiU desaparegut a Filipines. 4.- El conseller d'Economia Planasdemunt al talego. 5 El Conseller Roma dimitint després de saber-se que l'empresa que li construia la casa era la mateixa que l'adjudicatària d'obra pública. 6 El súper Cas Treball, entre els imputats un conseller de Treball i un director general d'ocupació. 7 El cas Casinos: finançament il.legal. 8 El conseller Subirà i els avals que rebien les empreses de la seva família. 9 Els 8 anys de pacte Majestic (Pla Hidrològic entre d'altres perles) 10 La gran obra de govern: l'Eix Transversal amb 40 inauguracions i per acabar confessant que convé desdoblar-lo. 11 El Conseller Cullell dimitint. 12 L'Operación Roca com el gran fiasco electoral de l'intent convergent de regeneracionar Espanya. 13 L'Operación Roca fent un forat econòmic de 2000 milions que a hores d'ara ningú ha pagat encara. 14. El conseller d'agricultura Marimon recusat per tot el sector pagès del país. 15 Els 9000 milions per fer de Mas un superheroi. 16 Les enquestes maquillades d'en Madí. 17 Totes les crisis entre CDC i UDC. 18 Els calés llargs que va costar que en Pujol pogués ser rebut 5 minuts pel president George Bush pare que van servir perquè Pujol li digués que al seu país tenien un patró amb el mateix nom que el president ianqui. 19 Pujol investit "español del año" pel diari ABC. 20 El famós 3% i els comissionistes d'obra pública. 21. En Mas ballant a la disco d'en Sanchez Llibre la nit que tot Catalunya quedava colgada per la neu. 22. CDC comprant a bon preu la seva seu a l'empresa ENDESA. 23. Pujol empleant com a Director General al seu fill Oriol i la Generalitat donant contractes a dos fills més en departaments com medi ambient. 24. En Pujol empleant al seu cosí Joaquim com a secretari de la Presidència i fent conseller el seu cunyat Subirà. 25. Prenafeta i el fallit intent de crear un diari nacionalista en castellà: l'Observador. 26 El Conseller Comas i la seva conselleria de benestar convertida en una oficina electoralista. 27 El Conseller Macià Alavedra fent de mitjancer entre el jutge Estivill i uns quants empresaris més. 28. I Mas dient davant els mitjans que "Catalunya castigarà a qui traeixi l'Estatut del Parlament"

Què ha costat el DVD de CiU?

En l'inici de campanya la bateria madinana convergent ja ha perpetrat la seva gran obra. El DVD on es vol posar en evidència totes les crisis del tripartit. Era de veure que, tard o d'hora, els madí boys jugarien al que millor saben fer: remenar escombraries. Certament la seva campanya és de manual: barreja d'intoxicació i propostes absurdes. Possiblement amb això compten mobilitzar la parròquia tot esperant que la resta es quedi a casa el dia de tots sants. Ara bé, primera pregunta: què costa editar 1 milió de dvds amb tot luxe de detalls? I què costa encartar-los als mitjans de comunicació el proper diumenge? D'on surten aquestes misses? Tenint en compte que CiU porta 2 anys i mig allunyada de les institucions d'on surten aquests recursos ingents? Segurament dels donatius anònims que tan profusament els envien els seus amics. Finalment, a canvi de què donen "els patriotes anònims" els seus diners a Convergència? Davant les tonteries de criticar unes declaracions de la Tura o de mentir sobre el cas d'en Vendrell, la gran sospita no penja sobre el tripartit, penja d'aquests recusos ingents que mou Convergència a tort i a dret.

Un exercici de política-ficció

Del que va passar en la visita d’Acebes a Martorell, no teníem intenció de parlar-ne per no fer publicitat gratuïta al PP. De fet, cada vegada que s’organitza una manifestació d’aquest tipus, els més beneficiats són aquells a qui es pretén perjudicar. Però aquesta vegada ha resultat que els pressumptes “agredits” s’han convertit en els agressors, i els fets han agafat alguna altra dimensió. En les imatges es veu perfectament com Garcia Albiol, Secretari d’Organització del PP a Catalunya, pega un manifestant des d’una distància que fa impossible qualsevol justificació de defensa pròpia. Com pot ser que, davant l’evidència de l’agressió, Josep Piqué digui que està justificada? Si fem una mica de política-ficció, imaginem-nos que Carod visités Salamanca i, en plena concentració contrària, el Secretari d’Organització d’Esquerra colpegés un manifestant de la mateixa manera i, tot seguit, el partit ho justifiqués. Quan trigaria la policia a arrestar-lo? Quans dies passarien abans no es demanés la il·legalització d’Esquerra per avalar la violència?

Els nervis dels dos grans

Estranya campanya la catalana. Fa només un parell de mesos les angoixes existencials se situaven del costat dels republicans. Tots els pronòstics indicaven una davallada bèstia d'Esquerra. PSC i CiU s'ho miraven amb una certa complaença: al cap i a la fi, la crisi i caiguda d'Esquerra provocava l'eclosió d'un escenari inevitable: la sociovergència. O sigui un govern entre dos o bé un govern amb un dels grossos fent la viu viu a l'oposició. El que havien de ser unes eleccions plàcides entre el candidat del PSOE-Mas- i el candidat del PSOE-Montilla- s'estan convertint en una cosa estranya. Els dos grossos viuen en una agitació diària i en una permanent exaltació de nervis. La prova és que CiU s'ha vist obligada a treure al mercat un DVD semblant al que el PP va treure sobre l'11-M per agitar els seus incondicionals. Que una força que pressumptament va a govern es vegi obligada a rebolcar-se en el fangar ja diu molt de l'estat de nervis en que es troba. El mateix passa amb el PSC que navega per totes les aigües del món i que es veu emmerdat en les patacades del míting d'Acebes. Mentrestant, Carod-Rovira oferia, fa ben poques hores, una tranquil.litat insultant davant la Terribas i, mentrestant, en Puigcercós es passeja pel territori amb una calma exasperant. Els dos republicans estan per demanar un allargament de la campanya electoral. Saben que dia que passa, la parróquia creix. El mateix Vendrell, el director de campanya dels republicans, veu com la seva campanya de proximitat se li ha desbordat i no sap com controlar-la. El que va néixer com una prova per fidelitzar els més fidels s'està transformant en una inabordable taca d'oli de gent que, dia rere dia, organitza actes per cridar a somatent. Mentre la tortuga camina, les dues llebres es barallen en un racò de la cuneta.

La Cimera de l'habitatge: el ridícul socialista

El PSC té molt clar que, en una propera ocasió, no expulsarà els d'Esquerra de govern. Fins fa poc els anava tenir a Esquerra de govern per culpar-los de qualsevol meteorit que impactés contra el planeta terra. El PSC i els seus pravdas d'opinió s'afanyaven sempre a presentar Esquerra com una força immadura i incapaç. Això fins que la van expulsar cap a l'estratosfera. I llavors van quedar ells i les seves misèries. Ells i la seva ineficiència. Ells i la seva dependència del govern Espanyol. Expulsada Esquerra de govern, hem vist, amb carn viva, el desastre de la consellera Figueras que la dona no està capacitada ni per presidir una taula petitòria i hem vist com tota la feina socialista dels últims mesos s'ha basat en escombrar cap a casa i escurar el que sigui possible. El ridícul socialista l'hem vist en tot aquest suflé de la cimera de l'habitatge. Des del ministeri dient una cosa, des de la conselleria una altra, des de l'Ajuntament una de nova. Tots del mateix color. Tots coincidint en una cosa: en el nyap, en el ridícul, en la pena. I que ningú s'enganyi: la cimera no es fa perquè l'Estat Espanyol i Catalunya són l'exemple fabulós de la inoperància pel que fa a la política d'habitatge. Fer una cimera a Barcelona sobre habitatge és com fer-la a Guinea Equatorial sobre democràcia i participació ciutadana. Per cert, el gran còmplice del desori en ineficiència de política d'habitatge és Iniciativa. Ai Saura, ai Baltasar, ai Milà! Doneu lliçons a Esquerra amb els vostres somriures de suficiència i no heu fet res perquè els joves tinguin habitatges a preu digne. Vosaltres, en el fons participeu del ridícul socialista. Al cap i a la fi, sou el seu eco. I què és l'eco sinó una imitació grotesca!

Governar bé? Els 9000 milions d'en Mas

No en tenen prou els convergents d'esquitxar Esquerra intentant-la convertir en la força més perversa de la terra (Duran ja va comparar ERC amb una plaga bíblica) ara ens parlen els d'en Mas de la bona gestió i el bon govern. Algun confidencial de la marca de CiU tracta els republicans d'illetrats horribles amb la superioritat moral dels rics quan parlen del servei o dels seus empleats. Gestionar bé? No fem riure! Tothom sap el que en Mas va fer en els seus mesos com a conseller en cap. Tothom sap que el seu càrrec va ser un traje a mida. Tothom sap que en Mas va intentar desplaçar Pujol per convertir-se en president de la Generalitat i poder tenir més possibilitats de guanyar. I ho sap tothom, i és profecia, que en els temps d'en Mas com a conseller en cap la Generalitat es va gastar 9000 milions en la seva promoció política. Això és gestionar bé? Sabeu quantes escoles es poden fer amb aquests 9000 milions? Trenta, les mateixes que Esquerra ha tirat endavant en territoris com Girona. 9000 milions és gestionar bé, Artur? Aquesta és la Catalunya que ens ve: la de prioritzar la propaganda i l'agitació per damunt de l'acció social. Donen lliçons de bon govern els qui només tenen una única obsessió: perpeturar-se en el poder. Perquè hi ha partits de govern i hi hi ha partits de poder. En el primer, l'Esquerra de tota la vida, la que ha fet de Catalunya la seva única raó de ser, en la segona opció, la nova Convergència d'en Mas.

Españolear la campanya

El PP i alguns socialistes semblen interessats en "españolear la campanya". Fins fa poques hores semblava que el lideratge de la campanya la duien dos forces del país: l'esquerra nacional- ERC- i la dreta catalana-CiU. El PSC s'havia quedat en un terreny de ningú i sense lideratge conscients que la seva única opció era seguir el pacte escrit entre ZP i Mas o sigui: escolanets obedients. Pel que fa a IC res que pugui ser tingut en consideració. Però, vés per on, el PP fa sortir el cristo gros de l'Acebes i comencen els incidents. Un PP que a Catalunya hauria de ser considerat amb l'exotisme d'una formiga blanca. Però no. Algú els insulta, algú els intenta agredir i el PP, de cop i volta, es passeja per tots els titulars, pantalles i fòrums d'opinió. I, vés per on, entre els agitadors dels incidents trobem tipus del PSC. Un nen de les seves joventuts, per exemple. Doncs ja la tenim armada. La campanya catalana s'espanyolitza, s'espanyolea, i el nostre país, per uns instants, es converteix en l'eco de les lluites sempiternes entre la dreta cavernícola i l'esquerra troglodítica. No caiem, doncs, en la provocació. Deixem-los que es parteixen la cara i el que faci falta, deixem-los que tornin a donar-nos a donar-nos una fabulosa demostració d'incivilitat. Si les "dos españas" es barallen el millor que pot fer Catalunya és fer d'àrbitre suís que s'ho mira tot des d'una distància infinita.

Continua la cuina d’enquestes a El Periódico

Avui el Periódico publica una nova enquesta de GESOP que, de tant cuinada, pot acabar provocant-los un empatx el dia 1 de novembre. Ens expliquem. Segons la projecció de vots i diputats, que és on els analistes de l’empresa tenen marge per a la “creativitat” (llegeixi’s manipulació), Esquerra es quedaria amb un 12,4% del vot, i 18-19 escons. Esquerra, per tant, patiria una davallada respecte el 2003. Ara bé, en clara contradicció amb això, les dades no manipulables de la mateixa enquesta ens indiquen que el vot directe a ERC és d’un 11.9% de tots els enquestats (inclosos els abstencionistes i indecisos), alhora que se’ns amaga el record de vot, com és habitual en aquest mitjà. Així, en passar del vot directe a la projecció de vots i diputats reals, i quan a tots els partits se’ls corregeix la intenció a l’alça en funció de la participació estimada (i l’assignació d’indecisos), Esquerra pateix el càstig típic de les enquestes preelectorals: CiU creix un 8.4% de vot directe a la projecció, el PSC augmenta un 4.9%, el PP puja un 6%, i ICV creix un 1.9%. I Esquerra? Doncs se li trasllada un misèrrim 0.5% més. Des d’aquí, no podem sinó felicitar els responsables de GESOP i El Periódico per la seva coherència, però alhora alertar-vos que la propera vegada no continuïn amb aquesta progressió, perquè potser es veuran obligats a eliminar votants d’ERC de les bases de dades per tal que els surtin els números... El que no podran, però, és evitar que vagin a votar.

CiU insisteix: als més rics, menys impostos

La supressió de l’impost de successions és una vella idea de CiU que, si bé no van aplicar quan estaven al govern, continuen proposant en aquesta campanya electoral. Des del Diari Republicà no tenim un amor especial pels impostos, però s’ha de reconèixer que són necessaris per finançar els serveis públics. I, per tant, cal que siguin progressius perquè qui més té, més pagui. Eliminar l’impost de successions implicaria que, a més d’heretar fortunes que probablement ni han contribuït a crear, els fills de casa bona convergent no haguessin de pagar ni un cèntim a la hisenda pública. Des de CiU, però, continuen amb les seves propostes per als més rics i ahir van reincidir també en la idea perpetrada per l’equip Madí de fer pagar menys impostos a qui demostri que té un títol d’anglès. O sigui: qui té prou diners per pagar classes particulars i un títol de Cambridge, pagaria menys impostos que aquells que no hi poden tenir accés. No tenim clar que sigui una bona idea per guanyar vots de centre-esquerra, la veritat... Fins i tot l’il·lustre pensador neoliberal Sala i Martín considera que és una proposta que trenca el principi d’igualtat!

Respectar el guanyador?

En aquest país està quallant molt ràpidament la pretensió convergent de pervertir els principis de democràcia parlamentària. Conscients que no s'acostaran, ni de llarg, a la majoria absoluta pretenen un joc de mans amb el qual els partits respectin "el guanyador". Es a dir, amb això es vol desmuntar una de les peces claus de la Generalitat de Catalunya: el seu Parlament, per convertir-lo en una gran màquina d'assentiment en la investidura de Mas. La pretensió de respectar "el guanyador" pretén també desmuntar el lícit paper de les minories parlamentàries per fer valer el seu pes i per incidir amb les seves polítiques. De la nit al dia, Mas pretén subvertir l'ordre de les coses i convertir les eleccions en un plebiscit a la seva persona. Respectar el guanyador? A partir de quants escons i a partir de quants vots? El guanyador amb 50 i escaig escons es pot sentir legitimat per governar sol aquest país? El guanyador amb 50 i escaig escons vol imposar-nos a la resta les seves polítiques? Una democràcia parlamentària no és una imposició. Una democràcia parlamentària exigeix al presidenciable que formi un govern recolzat en una majoria parlamentària sòlida, que representi una àmplia majoria de la ciutadania d'aquest país i no tan sols el 30 o 35% d'electors que han optat per un determinat partit.

Jiménez Villarejo ens vol donar lliçons

De sorpresiva podríem qualificar la incorporació de l'exfiscal espanyol Jiménez Villarejo a les llistes d'Iniciativa. Villarejo i Mena, o Mena i Villarejo són els instigadors de la causa judicial de Banca Catalana, o millor dit: la persecució judicial i econòmica que va patir una de les empreses emblemàtiques del nostre país. A diferència d'altres bancs espanyols, amb números molt més foscos i amb operacions econòmiques encara més tèrboles, el de Banca Catalana va acabar amb assalt espanyol i amb intervenció estatal. De tot aquell procés tan brut en parla moltes vegades en el seus escrits el patriota i banquer Francesc Cabana. El govern PSOE, i amb ell el PSC, van aprofitar el cas Banca Catalana per intentar escombrar Jordi Pujol, just en el moment que acabava de guanyar les eleccions al Parlament de Catalunya per majoria absoluta l'any 1984. Ara, Villarejo, un dels promotors d'aquella operació es presenta per les llistes d'Iniciativa. I l'home en qüestió aprofita per tornar a donar lliçons al poble de Catalunya. Ara l'objectiu de Villarejo no és pas Pujol, és Esquerra. Es a dir: diana sobre uns altres patriotes. Villarejo, el nou eco dels socialistes, culpa Esquerra de tots els mals del govern, de la mateixa manera que abans perseguia Pujol acusant-lo de tots els mals de la banca del nostre país. En tot cas, i novament, Iniciativa fa de "matón" de barri del PSC.

Quines esquerres són aquestes?

Avui dimarts, el PSC presenta al Ple de l'Ajuntament de Girona una modificació del Pla General per ampliar la superfície de l'Hipercor en 7.500 m2, en una operació que retallarà en més de la meitat l'espai públic de la Plaça Salvador Dalí. L'equip de Pagans devia pensar que, en plena campanya electoral al Parlament, una decisió com aquesta podria passar d'incògnit, però estaven ben equivocats... Resulta que els d'Esquerra no fan com d'altres socis, sinó que es fixen en allò que han de votar. I encara que vagin de bòlit en la campanya al Parlament, han tingut temps per rebatre una proposta que no només es menja espai públic, sinó que amenaça el model comercial de la ciutat. Ara, els socialistes es fan els sorpresos, i acusen Esquerra d'electoralisme... quan fa més de 10 anys que els republicans tenen la mateixa posició contrària a donar un tracte de favor a l'Hipercor! Tenint en compte que el pacte de govern signat per PSC, ERC i ICV estableix que "en l'àmbit del comerç intern s'afavorirà el de caràcter urbà i tradicional", caldrà veure si en les properes hores els socialistes són mínimament coherents i aturen la seva maniobra. De no ser així, són capaços d'expulsar Esquerra de l'Ajuntament, i culpar-los de la situació, com és la seva especialitat. I mentrestant, els d'ICV fent de comparsa en aquesta expoliació d'espai públic i en la defensa dels interessos del gran capital...