Els nervis dels dos grans

Estranya campanya la catalana. Fa només un parell de mesos les angoixes existencials se situaven del costat dels republicans. Tots els pronòstics indicaven una davallada bèstia d'Esquerra. PSC i CiU s'ho miraven amb una certa complaença: al cap i a la fi, la crisi i caiguda d'Esquerra provocava l'eclosió d'un escenari inevitable: la sociovergència. O sigui un govern entre dos o bé un govern amb un dels grossos fent la viu viu a l'oposició. El que havien de ser unes eleccions plàcides entre el candidat del PSOE-Mas- i el candidat del PSOE-Montilla- s'estan convertint en una cosa estranya. Els dos grossos viuen en una agitació diària i en una permanent exaltació de nervis. La prova és que CiU s'ha vist obligada a treure al mercat un DVD semblant al que el PP va treure sobre l'11-M per agitar els seus incondicionals. Que una força que pressumptament va a govern es vegi obligada a rebolcar-se en el fangar ja diu molt de l'estat de nervis en que es troba. El mateix passa amb el PSC que navega per totes les aigües del món i que es veu emmerdat en les patacades del míting d'Acebes. Mentrestant, Carod-Rovira oferia, fa ben poques hores, una tranquil.litat insultant davant la Terribas i, mentrestant, en Puigcercós es passeja pel territori amb una calma exasperant. Els dos republicans estan per demanar un allargament de la campanya electoral. Saben que dia que passa, la parróquia creix. El mateix Vendrell, el director de campanya dels republicans, veu com la seva campanya de proximitat se li ha desbordat i no sap com controlar-la. El que va néixer com una prova per fidelitzar els més fidels s'està transformant en una inabordable taca d'oli de gent que, dia rere dia, organitza actes per cridar a somatent. Mentre la tortuga camina, les dues llebres es barallen en un racò de la cuneta.