diari republicà

Posted:

Cal felicitar de veres a la maquinària de propaganda del PSC. Han aconseguit infiltrar la Carme Chacón pertot arreu. No hi ha dia que a TV3 no surti la il.lustríssima ministra. L'altre dia un periodista informava en directe dels premis Nadal. Anava parlant amb gent al darrera: suposadament representants de la faràndula literària. Fins que la càmara es va començar a moure. De sobte va desaparèixer la cara del periodista. A que no sabeu qui enfocaven? La catalana prenyada i optimista. La ministra Chacón que havia fet un autèntic joc de mans per colar-se a la informació de cultura. Un altre dia, a la televisió de la crosta, la ministra va aparèixer en una reunió amb el conseller Baltasar. La raó? Avaluar les primeres 24 hores de la posta en marxa dels ajuts pels joves en matèria de lloguer. Que es pot avaluar en 24 hores d'una mesura electoralista. Res. Però això va ser notícia i Chacón va tenir els segons de glòria. L'altre dia la vam veure al No em Ratllis on la sempre fidel a la causa Julia Otero li feia un massatge en forma d'entrevista. No hi dia, doncs, que per una excusa o l'altra no ens ensenyin la fulgurant i embaradíssima Chacón. Això sí que és com un perfum, potent i incisiu, que es cola a les cases de tots. No importa què digui ni que hagi fet. Al cap i a la fi fa poc que és ministra d'una cosa sense competències. El que importa de veritat és tenir presència mediàtica, ja sigui per repartir somiures buits o per repetir les consignes que li fabriquen els seus assessors. Ella és, al capdavall, l'expressió més crua de la nova política: la que ha substituit les idees i el compromís pel marquèting més bèstia. Ara toca vendre candidats, demà detergents.

Subhasteros espanyols

Posted:

La campanya ja ha estat reduïda a una timba de subhasteros. El PP i el PSOE, les dos grans forces dels espanyols, es limiten a fer el que millor saben: vociferan les seves gangues. L'Espanyol està acostumat a la subhasta de fira: ara pernils de Lugo, demà mantes, un altre dia propostes electorals. Es pensen que l'elector és un analfabet dels temps d'en Paco Martínez Soria. I creu, fins a la fe més apostòlica, que la gent s'empassa les seves rebaixes fiscals, les propostes de crear milions de llocs de treball i les ajudes socials fins a l'infinit. Està clar que tot plegat està construit des de la mentida. Com es poden crear tants llocs de treball si hem entrat en una recessió? Com es poden crear tants llocs de treball en els temps que la construcció va de baixa i que es comencen a destruir a cor que vols? Com s'aguanten les innombrables ajudes socials si es rebaixen impostos? Però els dos grans partits espanyols no tenen temps per respondre a les preguntes. S'han llançat a una orgia de propostes sense sentit per caçar l'últim vot analfabet que quedi en el mercat. Com en el tocomocho o l'estampita, esperen que passi un babau per entaforar-li les seves trampes disfressades d'oportunitats. En aquesta tragicomèdia espanyola una cosa és segura: la fira sempre la paga el mateix: el poble de Catalunya. Si es rebaixen impostos i s'ofereixen caramels, això va a compte del mateix pagano: el poble que des de temps immemorial pateix l'expoli més sensacional.

diari republicà

Girona i Lleida, a primera línia

Posted:

Les eleccions de 2004 van permetre que Girona i Lleida fossin una mica més lliures. A diferència de totes les altres circumscripcions de l'Estat, aquestes dues van deixar el PP sense ni un sol diputat. L'espanyolisme més ranci, que tant reivindica que el nostre país és seu, va poder contrastar l'autèntica realitat. Això va ser possible, per ser exactes, gràcies al vot de 83.482 gironins i 50.104 lleidatans que van optar per ERC. I és que els vots de tots aquests electors van valer el doble que la resta: van fer possible el creixement de l'esquerra independentista d'un a vuit representats, però alhora van expulsar el PP d'una part important del territori. Ni CiU ni PSC estaven en condicions de prendre els dos escons que Aznar tenia a Girona i Lleida, gairebé per una qüestió matemàtica de la distribució per llei d'Hondt. Només Esquerra, amb una pujada espectacular, ho podia aconseguir, i així va ser. Ara ens trobem en una situació similar. A Lleida, votar ERC és sinònim de consolidar un diputat independentista, deixant així el PP sense escó. I a Girona és on tindrà lloc la batalla més dura: l'any 2004 l'independentisme va doblar per molt poc els vots de la dreta espanyola, i va aconseguir 2 diputats davant la desaparició del PP. Ara, tots els analistes estan d'acord que només hi ha un diputat que "balla" en aquesta demarcació, i que se'l disputen ERC i PP. Com fa quatre anys, només Esquerra pot evitar que la dreta espanyola recuperi la representació gironina, però cal que torni a doblar-la en nombre de vots. Es va aconseguir el 2004, i s'ha de repetir en aquestes properes eleccions. Els vots independentistes, per tant, seran més que "vots útils". Sense cap dubte, tornaran a tenir un valor doble: no només donaran força a l'independentisme, sinó que poden impedir un nou govern del PP a Madrid. En unes eleccions com les que s'esperen, compta molt cada diputat, i cada vot que el faci possible.

diari republicà

28.1.08