28.1.08

diari republicà

diari republicà

La Chacón a la sopa

Posted:

 

Cal felicitar de veres a la maquinària de propaganda del PSC. Han aconseguit infiltrar la Carme Chacón pertot arreu. No hi ha dia que a TV3 no surti la il.lustríssima ministra. L'altre dia un periodista informava en directe dels premis Nadal. Anava parlant amb gent al darrera: suposadament representants de la faràndula literària. Fins que la càmara es va començar a moure. De sobte va desaparèixer la cara del periodista. A que no sabeu qui enfocaven? La catalana prenyada i optimista. La ministra Chacón que havia fet un autèntic joc de mans per colar-se a la informació de cultura. Un altre dia, a la televisió de la crosta, la ministra va aparèixer en una reunió amb el conseller Baltasar. La raó? Avaluar les primeres 24 hores de la posta en marxa dels ajuts pels joves en matèria de lloguer. Que es pot avaluar en 24 hores d'una mesura electoralista. Res. Però això va ser notícia i Chacón va tenir els segons de glòria. L'altre dia la vam veure al No em Ratllis on la sempre fidel a la causa Julia Otero li feia un massatge en forma d'entrevista. No hi dia, doncs, que per una excusa o l'altra no ens ensenyin la fulgurant i embaradíssima Chacón. Això sí que és com un perfum, potent i incisiu, que es cola a les cases de tots. No importa què digui ni que hagi fet. Al cap i a la fi fa poc que és ministra d'una cosa sense competències. El que importa de veritat és tenir presència mediàtica, ja sigui per repartir somiures buits o per repetir les consignes que li fabriquen els seus assessors. Ella és, al capdavall, l'expressió més crua de la nova política: la que ha substituit les idees i el compromís pel marquèting més bèstia. Ara toca vendre candidats, demà detergents. 

 

Subhasteros espanyols

Posted:

 

La campanya ja ha estat reduïda a una timba de subhasteros. El PP i el PSOE, les dos grans forces dels espanyols, es limiten a fer el que millor saben: vociferan les seves gangues. L'Espanyol està acostumat a la subhasta de fira: ara pernils de Lugo, demà mantes, un altre dia propostes electorals. Es pensen que l'elector és un analfabet dels temps d'en Paco Martínez Soria. I creu, fins a la fe més apostòlica, que la gent s'empassa les seves rebaixes fiscals, les propostes de crear milions de llocs de treball i les ajudes socials fins a l'infinit. Està clar que tot plegat està construit des de la mentida. Com es poden crear tants llocs de treball si hem entrat en una recessió? Com es poden crear tants llocs de treball en els temps que la construcció va de baixa i que es comencen a destruir a cor que vols? Com s'aguanten les innombrables ajudes socials si es rebaixen impostos? Però els dos grans partits espanyols no tenen temps per respondre a les preguntes. S'han llançat a una orgia de propostes sense sentit per caçar l'últim vot analfabet que quedi en el mercat. Com en el tocomocho o l'estampita, esperen que passi un babau per entaforar-li les seves trampes disfressades d'oportunitats. En aquesta tragicomèdia espanyola una cosa és segura: la fira sempre la paga el mateix: el poble de Catalunya. Si es rebaixen impostos i s'ofereixen caramels, això va a compte del mateix pagano: el poble que des de temps immemorial pateix l'expoli més sensacional.

 

 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)