2.2.08

diari republicà

diari republicà

Joan Puig diputat

Posted:

 

L'Oasi Català, des del temps de la Lliga d'en Cambó, no enviava polítics a Madrid, hi enviava venedors de betes i fils. Han estat generacions de  llepaculs que de tant fer reverències els hi agafava, massa sovint, una desviació de columna. Quan el Pont Aeri els lliurava en una terminal de Madrid es passaven al castellà i oblidaven defensar els interessos del país. Així hem anat. Gent com Miquel Roca, pare de la constitució que ens té presoners d'Espanya, són l'encarnació d'aquesta genuflexió permanent. Però en ella també hi podem comptar tipus com en Vilajoana o el mateix Virrei de la Franja, en Duran i Lleida. Un Duran i Lleida que s'ha passat la legislatura a l'entrada de l'hemicicle esperant ZP i ansiós per encaixar-li la mà per ser retratat pels fotògrafs de la cort. El mateix Mas va quedar prendat per l'esperit d'aquests diputats lacais quan va vendre's l'Estatut del Parlament per una foto. La més trista renúncia des del temps de la Constitució. Però l'Oasi Català també envia diputats fantasmagòrics, espectrals, volàltils. Són els del PSC que des de 1982 es fonen en el grup del PSOE i per renunciar renuncien a la veu i el vot. El primer dia que trepitgen el Congrés fan una llarga i profitosa migdiada. Però no tot està perdut. L'Esquerra ha demostrat que hi ha una altra manera de representar Catalunya: amb dignitat i amb coratge. Aquí tenim un diputat que no passa desapercebut, que les canta clares, que no s'arronsa, que parla clar: Joan Puig. Va plantar cara a la Caverna feixista de Madrid, no es va arrugar. L'han perseguit, l'han amenaçat, l'han insultat, ell cap endavant. Va posar contra les cordes a l'Aznar en la comissió de l'11-M, va denunciar l'infame piscina del totpoderós Pedro J que segueix pensant que Mallorca és el pati de casa seva, ha defensat les seleccions catalanes, ha tirat endavant iniciatives legislatives de primer ordre. Combat i treball, feina i rigor, valentia. En Puig i els seus companys i companys, mal els pesi als que sempre vomiten fel sobre Esquerra, han marcat un abans i després de la presència catalana a Madrid. Han demostrat que s'han acabat el temps de la "minoria catalana" més pendent de representar els interessos de quatre benestants que de tot un poble.  

 

 
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)