16.2.08

diari republicà

diari republicà

Guanyarem!!!

Posted:

Poc a poc la Catalunya Emprenyada es dóna la mà amb la Catalunya Optimista. I no el sentit de com voldrien alguns sinó en una clara aposta de futur. El Baròmetre d'Opinió Política perpetrat per l'ínclit Colomé no ha pogut amagar la realitat. No es pot aturar una onada que creix i agafa força, que s'acosta amb una força descomunal. Aquest cop el Baròmetre ha reflectit que per primera vegada hi ha una majoria de ciutadans que ja parlen de Catalunya com un estat dins una Espanya federal, els de la comunitat autònoma queden enrere, i els que parlen d'un estat independent ja freguen el 20%. Sumats els que veuen Catalunya com un estat, més enllà de la nació, estan al voltant d'un 60%. Això no hi ha qui ho aturi. El Baròmetre reconeix, doncs, una realitat incontestable: la majoria sobiranista i independentista que es va obrint camí. Sumant gent de totes les ideologies, de tots els orígens, de totes les identitats. Farts de pagar a la metropoli, farts de l'expoli fiscal, farts de veure que els seus impostos se'n van per pagar altres carreteres, altres sanitats, altres educacions, altres pensions. En una cosa ens anem posant tots d'acord: això és inaguantable. En una cosa ens anem posant tots d'acord: Catalunya ha de ser estat. O bé dins un Espanya federal o bé fora. Poc a poc la via autonomista fa figa, poc a poc anem despertant-nos del somni. Poc a poc sumem. Ja queda menys. L'onada va creixent des del fons del mar, s'acosta, i se sent un rum-rum incontrolable. Guanyarem!!! Aquest cop, sí.

L'hora de fer riure

Posted:

El ministre Solbes ja no sap com posar-s'hi davant la crua realitat de la crisi econòmica. Home ponderat en les formes, barroc en l'expressió i un cert capellanesc el tracte ha d'acudir a tota mena d'eufemismes i arts malabars per dissimular les certeses. La realitat no enganya: creix l'atur i es dispara la inflació fins a nivells mai vistos en aquest segle. El govern socialista segueix camuflant les dades com pot en una pràctica que no és nova en el poder espanyol. Franco va tapar la crisi dels setanta com va poder, després va venir el desastre. El mateix va passar amb l'UCD en la seva etapa final. Ara li toca al PSOE disfressar la realitat i passar, com es pugui, aquestes últimes setmanes. Solbes ens diu que la puja de la llet ha tocat sostre. No s'ho creu ni ell. Sap que una cosa és la macroeconomia, aquesta cosa espessa i difusa que la gent no acaba de copsar, i l'altra és la microeconomia que toca directament a la vida de cada dia. Els preus pugen, els productes bàsics es van encarint, l'atur només fa que augmentar, les hipoteques i els crèdits escanyen a la gent, i tot això com una bola de neu, va creixent. Enmig d'aquesta sensació cada vegada més evident de crisi, emmascarada pel govern amb la paraula recessió, assistim a un ball de promeses, d'alegres propostes, de feliços caramels de progames electorals. La crisi, evident i palpable, és l'últim mal que dibuixa una gestió, la de ZP, nefasta i frívola. És l'últim capítol d'un govern que si una cosa ha fet bé és fracassar en tot. Solbes, mentrestant, es treu el vestit de ministre i ens entreté una estona amb els seus acudits de pallasso de la tele. És l'hora de riure, de riure per no plorar.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)