13.2.08

diari republicà

diari republicà

La patrulla habitual

Posted:

Tot és previsible i no hi ha espai per la sorpresa. Els intel.lectuals i artistes del progre-guai han sortit, com de costum, a fer costat al govern socialista. Són molts anys de reverències, genuflexions i fidelitat canina. El PSOE, i també el PSC, els ha tingut a prop pel que fes falta. Abans s'estilaven els manifestos on els de la faràndula ens deien el que havíem de votar. Ara s'estila més els videos i el papanatisme. El nivell d'aquests "artistes compromesos" es mesura amb el gest d'una mà dibuixant la cella zapaterista. Abans escrivien o raonaven llargues tesis per acabar avalant el vot socialista. Ara, cansats com estan i sense idees, es limiten a fer estranyes ganyotes. La raó última que explica tanta fidelitat política no l'hem de buscar en el programa socialista ni en la gestió del PSOE, l'hem de buscar en les prebendes, favors i subsidis que el govern socialista ha anat lliurant a tota aquesta patuleia d'estómacs agraits. Rajoy, en un moment de lucidesa encomiable, va recordar el cànon digital. Certament aquesta és un raó que explica adhesions unànimes. Però també podríem anar trobant tota una xarxa de contractació i difusió que va des dels ajuntaments socialistes fins als grups mediàtics afins. Tot i així, aconsellem al PSOE un pla renove pel que fa als seus artistes afins. Veure durant 25 anys a Victor Manuel, Serrat, Sabina o Ana Belén ja cansa. Veure Almodovar i Cuerda sempre dient el mateix ja fatiga. El parc mòbil d'artistes i pretesos intel.lectuals se'ls ha fet vell com l'electorat, com les mateixes idees que proclamen. Que n'apreguin d'Obama. Al seu costat apareix el glamour i el talent a parts iguals. Des de Clooney fins la venerada Scarlet Johansson. Això sí que enlluerna. Això sí que mobilitza.

Se'ns pixen a la cara i diuen que plou

Posted:

Certament el secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, en Joan Puigcercós, l'ha clavada quan ha definit l'inefable Pizarro com a pocavergonya. Només un pocavergonya gosaria demanar el vot en un territori tan castigat i perjudicat per la gestió de la seva empresa. Aquest és el cas de Pizarro. Un home que no n'ha tingut prou frustant l'OPA d'una empresa catalana sobre Endesa, sinó que ha capitanejat al capdavant del monopoli elèctric una gestió negra i terrible pel nostre país. Convé recordar les apagades monumentals que va patir Barcelona? I les apagades reiterades patides a tot el territori català? Convé recordar que l'elèctrica és la responsable dels continus microtalls que tan perjudiquen el teixit industrial català i, per extensió, la nostra competitivitat i molts llocs de treball del país? L'elèctrica de Pizarro té la seu a Madrid però recapta bona part dels seus beneficis a Catalunya. Es a dir que, novament, són uns altres els que s'aprofiten de l'esforç dels catalans. Convé recordar aquí, per exemple, les injeccions econòmiques que l'elèctrica dóna a la brunete mediàtica espanyola via anuncis, propaganda i especials publicitaris? I l'elèctrica de Pizarro no reinverteix a Catalunya el que hauria de ser just i necessari. Per això tenim la xarxa que tenim, a expenses de qualsevol incidència. I produint, a vegades, autèntics desastres naturals. Hem de recordar aquí que responsables de l'elèctrica de Pizarro s'han assegut al banc dels acusats com a imputats d'incendis devastadors. Aquest senyor és un Comte Duc d'Olivares modern. Se'ns riu a la cara, ens pren el pèl, ens castiga i encara demana que l'adorem com un rei. Se'ns pixen a la cara i diuen que plou. Plantem cara a en Pizarro i fem-ho a través del verí que més mal els fa, que els provoca vòmits, malsons, urticària i tota mena d'espames. El verí d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)