Esquerra molesta i fa nosa

Fins la irrupció en força d'Esquerra, aquest país gaudia d'un oligopoli polític perfecte. Socialistes i convergents. No en va un dels artefactes polítics de la transició, d'allà on ploren quasi totes les criatures, es deia Convergència Socialista. Convergents i socialistes es repartien el país de mar a muntanya: ajuntaments i Generalitat, diputacions, caixes, consells d'administració i el que fes falta. L'exemple perfecte d'aquest pacte anticompetència era la relació amistosa entre Roca i Narcís Serra. Però llavors vam entrar en escena els republicans. El tercer pol va obligar a reubicar tota l'escena política catalana. Però no tothom ha paït bé tot això. Repartir a tres suposa trepitjar molts ulls de poll. I és per això que Esquerra fa nosa. És per això que a Esquerra no se li permet res, ni una simple vacil.lació. Ho vèiem en el grotesc cas entre un periodista del Conde Godo i un lampista a sou del socialisme català. El cas Bolaño-Barbeta va ser despatxat amb una cortesia molt saludable. De Bolaño cap mitjà, inclosa la trona diària d'en Bassas, parlava de la seva vinculació política socialista. Tot es despatxava amb un "responsable de comunicació del Govern". Cap dimissió, can interpel.lació directa a l'escanya-periodista. Quina diferència del cas Sellarès on un simple informe descriptiu va acabar amb una dimissió forçada i un linxament molt a l'estil de la Catalunya sociovergent. A Esquerra no se li perdona res. Si gestiona silentment se l'acusa d'haver-se venut el país, d'haver perdut perfil, d'haver-se rendit a les hordes socialistes. Si aixeca el dit, se l'acusa d'immadura i així fins l'extenuació. En el fons, Esquerra fa nosa. I molesta. Molesta perquè és l'únic partit que vol anar més enllà, vol trencar un sistema de repartiment de mones i tortells pactat des de la transició. El creixement d'Esquerra fa por. I és per això que aquí s'hi arromanga tothom. Els mitjans, els partits, els influents sociòlegs de diumenge a la tarda, els opinadors, els tertulians, els sermonejadors i qui faci falta. Però serà debades. Per més dics que fiquin, la marea republicana es va acostant. Imparable. I que s'hi posin fulles.