Posted:  El missatge d'anit d'en Rajoy, coincidint amb la mesura del govern espanyol sobre Iñaki De Juana, tenia velles i inquietants ressonàncies. Rajoy va combatre la decisió del govern Espanyol amb l'argument de "recuperar la dignitat". El líder dels neofranquistes sabia prou bé que la decisió de Zapatero s'ajusta a l'estat de dret, és perfectament legal, al marge de ser la decisió que qualsevol govern democràtic prendria en un cas d'aquestes característiques. Rajoy, doncs, no va apel.lar a la legalitat ni a la política. Va apel.lar a les vísceres. I va sortir amb un discurs de trona on va parlar de "recuperar la dignitat perduda". La dignitat, aquest concepte eteri però a la vegada visceral, serà un dels cavalls de batalla d'aquí a les properes eleccions. Rajoy va dir que volia una Espanya "que no se rinda", va parlar de derrotats, d'humiliats, un lèxic de ressonàncies bèliques que ben bé podria ser dit per Millan Astrain. El més inquietant del discurs de Rajoy és allò de "esta historia no se acaba aquí", una frase que parla molt a les clares de l'esperit de revenja que porten ben incrustrat els neofranquistes. Un esperit de deutes pendents, de recordatoris, de llistes negres, en definitiva de ressentiment d'una força que va perdre democràticament el poder però que no està disposada a acceptar-ho. El PP, doncs, prepara la llarga marxa cap a la Moncloa, embolcallats de "dignidad nacional", de banderes preconstitucionals, de boines requetés, de soflames a la pàtria, a les víctimes, al que faci falta. Van tardar 30 anys en el famós viatge cap al centre i ara, en pocs dies, tornen cap al catau on van sortir. |
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada