10.3.07

diari republicà

diari republicà

A què juga Unió?

Posted:

Després del pacte pel Govern d'Entesa, Mas va voler enfocar les municipals com una mena de referèndum. La idea era bona, però molt agosarada: plebiscitar el grau d'acceptació del nou govern de Catalunya entre l'electorat català. Evidentment era una estratègia dirigida cap Esquerra bàsicament. Si Esquerra baixava a les eleccions locals i Convergència pujava, quedava demostrada la maldat del pacte. Automàticament la temperatura de la caldera republicana començava a pujar fins a graus impossibles de contenir. Tot això la teoria, és clar. El que passa, d'entrada, és que les municipals són un terreny molt peculiar. Un lloc difícil on poder extrapolar segons què. A les municipals el que es posa a votació, bàsicament, és si l'Ajuntament en qüestió ho ha fet bé o ha estat un desastre. I això va per pobles. Una altra cosa és a les grans ciutats com Barcelona on hi ha factors que conformen el vot i que van més allà dels límits municipals. Però a Barcelona també és un mal lloc per provar el plebiscit convergent. Ho sap prou bé un Xavier Trias on cada dia que passa veu allunyar-se les seves perspectives de guanyar la part de mar de la Plaça Sant Jaume. Però a la resta del país els convergents tenen molts problemes per retenir el seu gran pastís municipal. Sobretot en els petits i mitjans municipis. Bona part d'aquest pastís va ser adornat gràcies a tenir la confiferia de la Generalitat de Catalunya. Sense poder nacional, als convergents se'ls hi va desmuntant tota la tramoia. Això ho saben molt bé els d'Unió. Tant en Duran com en Pelegrí han llançat avisos seriosos que les properes municipals seran dolentes per Convergència. La teoria del plebiscit és molt probable que actui com un boomerang. Unió, doncs, juga al joc macabre d'anunciar la derrota abans que aquesta es produeixi. Per què? Aquesta és una pregunta que està a l'aire. Poden haver-hi moltes explicacions. Forçar bons llocs en determinades llistes en les sempre complicadíssimes negociacions dins el si de la federació. O preparar la caiguda del pinyol que envolta Mas, i amb aquest la del líder convergent. Però n'hi ha una altra d'encara més heavy: començar a fer les maletes i preparar el terreny per una nova, i fructífera, relació. Aquest cop amb un xicot madrileny d'aspecte falangista.