8.5.07

diari republicà

diari republicà

Les cortines de fum convergents

Posted:

El portavoz parlamentario de CiU, Felip Puig, ha valorado el estado de las negociaciones. (Foto: EFE)Aquestes seran les segones eleccions municipals que afrontarà CiU sense el coixí del Govern de la Generalitat. Les primeres van ser al 1979. D'aquelles eleccions va sorgir un panorama polític molt fragmentat: PSC, PSUC, independents d'orientació franquista, l'UCD, Esquerra, CiU i molts més independents de tota índole. L'any 80, CiU entrava a la Generalitat i, de seguit, va començar a teixir una hàbil xarxa per atrapar una bona part de les candidatures que havien tingut èxit a les municipals. Amb la seva ambigüitat ideològica CiU es va convertir en l'estació de destí d'una bona part de l'esceneri municipal, van captar des de franquistes a l'UCD, i des d'independents de base democràtica fins una part considerable de l'espai republicà que, en aquells temps, s'anava desmantellant per moments. CiU va jugar fort la carta de ser a govern, escampant entre els que no tenien el paraigües de la Generalitat allò de "nosaltres t'oferim protecció". Una proposta que, tots sabem, té múltiples lectures. Pels que no van voler anar amb CiU es van trobar, en molts de casos, davant una Generalitat que els donava l'esquena i que els abandonava en el dic sec dels ajuts i les subvencions. I així és que el 83 CiU es va convertir en una força hegemònica en una bona part del territori nacional. Incontestablement . En molts municipis l'alcalde sempitern va passar sense solució de continuïtat a les files convergents i tal dia farà un any fins arribar al quart de segle de govern als municipis. Molta gent pot oferir testimonis immillorables del que ha suposat presentar llistes que intentin ser una alternativa a l'omnipresent govern de CiU. Pressions, i més pressions. Però el poder convergent s'està esquerdant. I és lògic, perduda la Generalitat i amb la perspectiva que la travessa del desert serà més llarga del previst, molts alcaldes i regidors opten per deixar el paraigües convergent. El paraigües de CiU ja no ofereix cap mena de protecció. I així molts d'aquests han decidit buscar nous protectors. Enmig d'aquest panorama desolador: CiU torna a oferir els clàssics problemes interns de tota la vida: Tarragona, Vic, Gavà, Palamós i tants altres municipis són el camp de batalla d'un conflicte a sang i foc. Davant tot això, CiU ha buscat fabricar una immensa cortina de fum per amagar el seu desastre particular. Pujol parla de desencís en les seves habituals prèdiques. Però els convergents estan intentant construir una nova teoria per deslegitimar l'ascens dels altres partits: la de les llistes associades. CiU ha denunciat les llistes AM, PM i EPM davant la Junta Electoral Central i també amenaça de portar-ho tot al Contenciós-Administratiu. Sap que és una batalla perduda perquè aquestes llistes ja fa temps que han estat permeses. Però en l'intent desesperat de CiU es busca presentar les llistes associades com una perversió del sistema, com un engany a l'electorat, com un joc brut a la democràcia. La pregunta que ens hauríem de fer és: per què CiU és l'única força del país que no té llistes associades? Possiblement la resposta no està en l'arrelament de la federació sinó que, en el seu moment, va suplantar i fagocitar un sistema caciquil de dalt a baix del territori, un sistema en el qual anar per CiU era un "tot pagat" i anar per altres era obrir-se camí per una pista americana.