Ahir tots plegats vam assitir a un espectacle organitzat pel PSC, amb un protagonista inesperat per aquells qui no han tingut el goig de conèixer-lo: Raimon Martínez Fraile. L'home que durant anys ha estat enfrontat a Maragall, i que va trair la confiança de l'aleshores alcalde de Barcelona, no ha pogut resistir la temptació de dir el que molts dels seus companys de partit pensen. Que ningú s'enganyi: no es tracta d'un simple estirabot, sinó d'un símptoma de la divisió que pateix el PSC en el seu interior, i que ni tan sols Montilla és capaç de frenar. Ho ha intentat, això sí, i avui ja tenim el càrrec de Martínez Fraile en safata. Però el mal ja està fet, tant dins del partit, com en la imatge de Catalunya com a país. Dins del partit, perquè aquest episodi demostra fins a quin punt puja la mala maror al carrer Nigaragua, i no es pot aturar amb una simple execució exemplificadora. I en la imatge del país, perquè a ningú se li escapa que un insult a un expresident del Govern de Catalunya, realitzat per l'ambaixador d'aquest Govern a Madrid, és una ofensa elevada al quadrat que fa encara més mal. Quan alguns partits catalans, començant pel PSC, han acusat Esquerra de crear "crispació" en determinats moments, mai ha estat degut a un espisodi com aquest. En comparació, els esdeveniments de l'anterior legislatura qualificats com a crispació a la premsa, havien estat un joc de nens. Entre altres motius perquè, fins a data d'avui, mai cap dirigent de cap partit català s'havia atrevit a insultar els expresidents de la Generalitat. Esperem que no torni a succeir, i que si dins del PSC s'han d'esbatussar, ho facin sense embrutir la imatge de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada