11.9.07

diari republicà

diari republicà

El món erràtic de Pasqual Maragall

Posted:

Segurament un dels viatges més fascinants que es poden fer és a través del cervell laberíntic del president Maragall. Deu ser, la seva testa una acumulació fabulosa de passadissos entrelligats, de corriols que no duen enlloc i de camins que s'entortolliguen fins l'impossible. En aquest món laberíntic és on circulen les idees del net del poeta. De tot aquest submón en pot sortir alguna idea lluminosa però, massa sovint, sorgeixen propostes grotesques, estrambòtiques i absurdes. Maragall va ser l'ideòleg de les Olimpíades però també fou l'artífex d'un show caricaturesc com el Fòrum (la continuïtat del qual només se la creuen els propagandistes de la part de mar de la Plaça Sant Jaume) A partir de la seva exclusió de la Generalitat per part dels capitans del Llobregat, Maragall s'ha desfermat a una carrera frenètica de propostes, gestos i declaracions funambulesques. Cada dia se supera. Però hi ha una cosa que li dóna benzina per continuar: i és el ressentiment cap a Montilla i els seus. Quan havia de defensar l'Estatut i parapetar-se rere la força del govern i del Parlament, no va fer res. Va callar i va fugir amb el cap cot cap als seus quarters d'hivern. Ara brama i es maleeix per tot el que llavors va passar. I ara fa la gara-gara a la proposta convergent de la casa comuna quan va ser precisament Convergència qui el va començar a torpedinejar amb el Pacte de la Moncloa. I ara surt amb la proposta grotesca i poc reflexionada d'un Partit Demòcrata Europeu. Com pot pretendre Maragall reforçar un partit a escala europea quan va ser incapaç de presidir-ne un a escala catalana. Maragall sempre pretén la mateixa estratègia: quan no se'n surt amb una simple suma, inventa una equació, quan té l'equació a davant es treu de la màniga un logaritme. Si vol fer de veritat un favor a la causa de Catalunya en particular, i d'Europa en general, el millor que pot fer és retirar-se, escriure unes memòries, i, en tot cas, posar en vers totes les idees absurdes que se li van ocorrent.

El sobiranisme no importa a ningú

Posted:

L'inefable Duran i Lleida, l'autèntic corcó que dia rere dia es va menjant l'arbre de Convergència, ens ha obsequiat amb unes declaracions molt reveladores sobre l'autèntica ideologia d'aquest personatge. Duran i Lleida ens surt amb el convenciment que això del sobiranisme no interessa ningú i que amb aquesta mena de debats l'únic que succeix és que els polítics s'allunyen de la gent. Finalment, el personatge ens mostra que hi ha darrera de la seva màscara: un aprenent de regionalista l'únic objectiu del qual és besar les catifes del Madrid oficial. Duran i Lleida liquida, tal i com ens recordava l'exsenador Narcís Oliveras, la tradició i el bagatge d'una Unió. Si Carrasco i Formiguera aixequés el cap descobriria l'indigne personatge que avui lidera el seu partit. Davant unes intencions com les que mostra Duran, dia rere dia i sense cap mena de vergonya, a Unió només li queden dues sortides. O bé caure en braços del PP i convertir-se en una sucursal fantotxe estil UPN o bé preparar l'amotinament de la Bonty. Confiem que patriotes com Castellà i gent propera a les joventuts preparin l'abordatge i recuperin el bon nom d'un partit històric com Unió. Un altre pregunta hauria d'anar dirigit a Mas i tots els líders de CDC: n'esteu segurs de mantenir un antinacionalista anomenat Duran com a cap de llista de les properes eleccions al Congrés dels Diputats? A aquest antinacionalista penseu confiar la defensa dels interessos de la nostra pàtria?

De la Casa comuna a la Gàbia de les Boges

Posted:

Aquest inici de curs polític hem assistit al que ens tenen força acostumats a Ca la Federació de CiU. Molta fressa i poca endreça. Molta declaració majestàtica i molts merders soterrats. Quan ja teníem mig tancada la penúltima crisi entre Mas i Duran, ara n'esclata una altra d'encara més divertida. Es tracta de la idea, vella com l'anar a peu, de "la casa comuna". En aquest cas, del catalanisme. Mas la va esbombar amb les lògiques incrocecions amb què s'acompanyen tots els globus sonda que acaben petats com els globus de fira. En la pretesa casa comuna de Mas es veu que hi cap tothom. Des d'Esquerra fins al PSC, passant, segurament, per despistats del PP i tutti quanti, inclosos, és clar, la gent de CiU. Però el divertit de la qüestió és que just després de l'anunci, el primer que es despenja de la casa és en Duran i Lleida amb unes declaracions intempestives, dient allò "que amb nosaltres no hi comptin". Molta feina té en Mas per construir la famosa casa comuna. Potser abans de construir-la ha de tirar a terra unes quantes parts de l'edifici afectades d'aluminosi. En definitiva, la federació comença el curs a patacades. Ja poden parlar dels corrents d'Esquerra, però a Convergència els corrents són autèntiques ventoleres. Queda clar que a CiU hi ha una nosa, un estorb, una paparra de les grosses, i no és altra que el Yul Brinner de la Franja.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)