18.9.07

diari republicà

diari republicà

Imaz, a casa, Duran, esperem-ho

Posted:

Josu Jon Imaz ha pretès, al llarg del seu mandat a l'Euskadi Buru Batzar, una pirueta mai vista fins avui: domesticar el PNV. La gran obsessió d'Imaz a Sabin Etxea ha estat presentar-se davant Espanya com una cara amable, com la via de l'acord, el consens, el pacte permanent amb Espanya. El PNV amb Lizarra i després amb el procés obert per Ibarretxe havia encetat una via sobiranista que va ser atacada per terra, mar i aire pels espanyols. El sector negocis del PNV, del qual Imaz n'és un exponent màxim, va contraatacar per frenar el pla Ibarretxe. Es van fer amb l'EBB per pocs vots i amb polèmica. I, des de llavors, van posar el fre de mà i van començar a treure de l'armari expressions i idees que acostaven el vell PNV a la clàssica via pactista i endreçada de la dreta regionalista catalana. Gràcies a la via Imaz, els dos partits germans, Unió i PNV, esdevenien bessons. L'un negant la possibilitat que els bascos vagin a consulta popular per decidir el seu futur, l'altre blasmant contra el debat identitari argüint que no interessa ningú. Finalment, el temps posa a tothom en el seu lloc: Imaz a l'empresa privada,  una bona lliçó per en Josep Antoni Duran i Lleida. Ara a Euskadi queda lliure la via democràtica cap a la sobirania, i és el moment que a Catalunya també hi hagi una concentració de forces catalanistes i democràtiques per fer possible la nostra autodeterminació. Els Imaz i els Duran, a casa.

L'Hora Catalana de Zapatero

Posted:

El gran tafur de la Moncloa ha descobert, de cop, que hi ha una nació amb problemes que es diu Catalunya. El tipus en qüestió porta tres anys i mig administrant gasiveria, retallades, promeses incomplertes i una gestió nefasta pel que fa a infrastructures. Tot aquest desori zapateril ha tingut una víctima propiciatòria: la nostra maltractada pàtria. ZP ha jugat al triler amb tothom i, quasi sempre, hem estat els catalans qui ens hem trobat plomats, sense calés a les butxaques i, això sí: amb un somriure misterbeanià com a horitzó. Els penúltims episodis de l'engany es diuen Estatut i es diuen Pressupostos de 2007. Els últims han estat les bestieses de la Renfe, de Red Eléctrica i d'AENA. Un cúmul absolut de menysteniments per i contra Catalunya. Ras i curt ens han aixecat la camisa i ens han assotat del dret i del revés. Però ara, vés per on, s'acosta la revàlida del projecte de Zapatero. El gran tafur del Pisuerga sap que bona part d'aquesta revàlida es jugarà a Catalunya. El PSOE té perduts territoris sencers com Madrid o el País Valencià. La balança es decantarà a les quatre demarcacions del sofert Principat. Es per això que l'home ara ve amb tota una nova carretilla de promeses, enganys, somriures i veritats de llautó. ZP ens va portar aquell homenot a viatjar pels nostres trens i a demanar-nos disculpes on-line, per tot seguit anunciar-nos que ben aviat serem pioners en una de les xarxes de ferrocarrils més modernes del planeta. Ara ens promet inversions a dojo i deixa anar el ministre Solbes per anunciar un acord fabulós amb el conseller Castells. Es l'acord que van incomplir el 2007 i que seguiran incomplint un any més. Van a ensabonar-nos com si ells fossin un xarlatà de fira i nosaltres uns pobres analfabets passavolants. Ens ofereixen quatre xavos a canvi dels nostres vots. Saben que la maltractada Catalunya parlarà i necessiten cada vot que puguin arrencar de tots nosaltres. Ara serà el moment en que ZP es faci fotos amb fadrines, amb anxanetes, amb porró i barretina, vestit del Barça o del Reus Ploms. Vindrà el març, recolliran el fruit dels nostres arbres i, en acabat, a pixar-se a la soca i a les arrels que en definitiva és el que han vingut fent aquesta colla de sàtrapes espanyoles des de fa 300 anys.