| Ministre, sigui com sigui Posted:  Els dos amfitrions que haurien d'obrir la porta de la "casa comuna" del catalanisme no són una parella gaire ben avinguda. De fet, la idea és només d'un dels membres de la parella, que de fet ni se la creu ell mateix. I l'altre membre no només no hi està d'acord, sinó que ho diu a tot el veïnat i amenaça d'obrir la porta... però no per fer entrar ningú, sinó per marxar ell mateix. Aquesta és la imatge que vol donar Duran Lleida ajornant la seva proclamació com a candidat de CiU a les eleccions espanyoles, demostrant el nivell de "cohesió" de la federació. De totes maneres, no és de preveure que en Duran acabi marxant de la casa. La federació no tindrà pas tanta sort, de desepellagar-se d'aquest personatge. Simplement es tracta d'una estratègia: a Madrid sí, però per ser ministre. Quan diu que vol saber "on anar" i "amb qui" hi va, en el fons, simplement es refereix a això. No és que li importi un rave quina política es fa, ni amb qui s'ha de pactar. Només vol garanties per tenir les mans lliures per decidir ell solet el que li convingui. El nostre amic de la franja vol ser ministre com sigui, amb qui sigui, i sense molestar els seus futurs socis, siguin uns o els altres. I no pararà de fer el número fins que li garanteixin que té màniga ampla per a pactar el que ell vulgui amb els escons de la federació. Si Duran es confirma com a candidat, doncs, ja sap tothom el que se'n pot esperar. |
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada