diari republicà

A què juga Unió?

Posted: 14 Dec 2006 05:45 AM CST

Alguns cenacles propers a Convergència observen, amb un cert nerviosisme, els moviments que els d'Unió fan rere les cortines. Els d'Unió havien fixat el seu horitzó més immediat el dia després de les eleccions. Llavors era el moment o bé de quedar-se quiets i esperar algun caramel espanyol (via ministeri) o bé començar la guerra pel seu compte, és a dir fixar el punt de mira del seu rifle en la figura de Mas. Tot fa pensar, i els convergents no ho amaguen, que estem en aquest segon estadi. Unió es prepara. I ho fa, com afirmaven els de Tribuna Catalana, posant tots els seus joves peons en direcció cap a la feina. Als d'Unió no els agrada, per exemple, la deriva ultraliberal que en els darrers anys han agafat els convergents. El pes i l'influx de la Fundació Catalunya Oberta sobre el discurs polític de CDC i, per extensió, d'en Mas és cada vegada més reconeixible. Tampoc agrada a Unió la història de la "casa comuna" que Mas i Madí han apadrinat amb l'objectiu de convertir CiU en una mena de casa de beneficiència que doni aixopluc a tot el reguitzell friqui-pastoril que no se sent cómode amb Esquerra. Les maniobres d'Unió han començat. I algunes d'elles comencen a resplandir en territoris estratègics per la federació com és el cas de Girona. A la capital gironina, Unió ha obert la veda i amenaça en posar pals a les rodes al candidat convergent Puigdemont. És un primer pas d'una guerra oberta, a ganivet i espasa, que té com a destí final la pugna definitiva per la Federació. El joc d'Unió és lliurar la batalla definitiva, o bé per poder aspirar algun dia a manar dins la federació o bé a buscar vida pròpia més enllà de l'arbre que va plantar Jordi Pujol. Seguirem expectants.
El Govern Espanyol juga amb foc amb el debat sobre el castellà a l'escola

Posted: 14 Dec 2006 04:58 AM CST

La insensatesa en política no té límits. I el Govern espanyol juga amb foc amb una qüestió que, fins ara, ha estat un guany de les forces democràtiques i catalanistes del nostre país: el català com a eina vehicular i d'integració de l'escola catalana. Amb un decret amb nocturnitat i traïdora, els espanyols no només envaiexen competències de l'antic, i del nou, Estatut sinó que busquen rebentar un dels pilars de la convivència i la cohesió del nostre país. És lleig que el gran gurú de l'Estatutet de la Moncloa ara se'l vulgui passar per l'arc del triomf. És lleig que algú que hauria de vetllar per l'harmonia de l'estat vulgui introduir nous elements de controvèrsia i, ai las, de confrontació social. Sobretot si tenim en compte que sobrevolant el panorama hi ha els "Ciudadanos" que es freguen les mans davant un petit conat d'incendi en el bosc català. Qualsevol persona amb dos dits de front sap que el problema a Catalunya no és pas la salut de la llengua castellana i que els més petits aprenen l'espanyol, a cor que vols, gràcies a l'impressionant món audiovisual que amb castellà ens bombardeja cada dia (cinemes, lleure, televisió, jocs d'ordinadors, etc) I al cim als patits de les nostres escoles el castellà té una gran salut de ferro. Qui introdueix aquest Decret-trampa ho fa, doncs, amb altres intencions. Sacsejar la política catalana, erosionar les institucions del país, obrir un fals debat sobre la llengua i, al cim, crear zitzània en el govern de la Generalitat. Aquesta és l'altra: el PSOE no veu amb bons ulls el nou govern de l'Entesa i a ningú se li escapa que buscarà qualsevol oportunitat, i aquesta n'és una de bona, per emmetzinar-lo. De moment, el Govern ha reaccionat com toca: demanant un informe jurídic per disseccionar el Decret. Els republicans ens quedem amb la contundent resposta d'un home de lleis: en Ridao, que s'ha mostrat inflexible en la qüestió i que ha obert vies per respondre a la invasió espanyola amb dret a llei.