diari republicà

Contundència democràtica

Posted: 18 Dec 2006 07:23 AM CST

Els casos de robatoris amb violència han tornat a acaparar l'atenció dels mitjans. I estan sembrant sobre l'opinió pública una alarma més que justificada. Els casos es van succeint i obliguen a les institucions a una resposta seriosa, eficaç i sobretot rotunda. Davant els delinquents només es pot respondre amb contundència democràtica. I això significa posar l'estat de dret a treballar de veritat per acabar de socarel amb una plaga que, en molts casos, s'està aprofitant dels buits legals que hi ha al nostre país. Els jutges, que tanta contundència i tant de zel demostren en qüestions com la lluita antiterrorista, haurien d'aplicar el mateix raser en la persecució de la delinqüència i, sobretot, aquella que assalta amb violència les nostres cases. El discurs de la seguretat ha de ser un dels eixos per garantir el benestar de la nostra gent. I això vol dir que a la resposta policial s'hi ha de sumar d'immediat el rigor i la seriositat judicial. I si el Codi Penal és massa laxe en certs camps, correspon als partits polítics en general una reforma immediata del mateix. L'Estat Espanyol no pot convertir-se en un oasi pels qui viuen del crim organitzat. No estaria de més, en tot cas, demanar-li al Conseller Saura que assumeixi més protagonisme, que lideri una preocupació que afecta a tothom. Es l'hora de la contundència democràtica contra els qui, amb impunitat i traïdoria, volen atemptar contra la nostra convivència.
Anasagasti té molt de temps

Posted: 18 Dec 2006 05:55 AM CST

El conegut diputat del pont de cabells, l'il.lustre jelkide Anasagasti, té molt de temps per dedicar-se a la literatura i a opinar sobre la qüestió catalana. Sembla que un polític basc del PNB hauria d'invertir les seves energies en preocupar-se del contenciós basc. S'hi juguen molt. Però es veu que al cèlebre Anasagasti la cosa basca li va petita. Ha de buscar nous horitzons per poder expandir les seves capacitats. I a fe de Déu que els ha trobat. Ara l'Anasagasti, per obra i gràcia de la joguina mediàtica que el Conde i en Lara tenen a mitges, es dedica a opinar i a analitzar sobre la qüestió catalana. Anasagasti surt al pas amb una vella teoria de la casa convergent, que Esquerra és com l'antiga Euskadiko Ezkerra. I que en Carod és com el desaparegut Mario Onaindia. Buscar paral.lelismes entre Euskadi i Catalunya, buscar simetries entre els seus sistemes de partits, i buscar analogies entre una situació i una altra és, pel cap baix, un acte d'imaduresa política de primer ordre. Els dos móns són això: dos móns diferenciats i sense pautes comunes. Euskadiko Ezkerra és, d'entrada, el producte polític d'una divisió dins el cosmos d'ETA. I d'aquesta divisió se'n deriven estratègies i projectes ben diferenciats en el terreny abertzale. Les tensions entre EE i Herri Batasuna provoquen un acostament d'Onaindia i Bandrés primer als comunistes i, més tard, als socialistes. Res a veure amb Catalunya, res a veure amb una ERC que mai va tenir cap mena de contacte amb Euskadiko Ezkerra. En tot cas, els socis bascos d'Esquerra són els d'Eusko Alkartasuna, partit que, tot s'ha de dir, cada vegada s'allunya més de l'òrbita del PNB. Anasagasti faria bé de preocupar-se primer del procés de pau i no tant del cas català que té altres circumstàncies i problemàtiques molt més polítiques. Què li preocupa al PNB del cas català? En realitat li preocupa que una normalització política basca portaria, tot seguit, a processos molt més oberts que els que hi han ara. Primer a una pèrdua progressiva de l'hegemonia del PNB i, tot seguit, aliances cada vegada més naturals entre les esquerres basques. Els del PNB comparteixen amb CiU una mateixa inquietud: i no és pas l'espanyolització sinó la por a perdre la cadira. Ras i curt.