15.12.06

diari republicà

diari republicà

  • Rac 1 o la joguina hertziana del Conde.

    Posted: 15 Dec 2006 04:57 AM CST

    De mitjans va la cosa darrerament. Ahir fèiem una radiografia molt reveladora del perfil dels opinadors que el diari Avui comparteix amb la Fundació Catalunya Oberta (un dels enèssims invents “pensadors” de CiU). Ara, li toca el torn a la joguina hertziana i catalana del Conde, és a dir, Rac 1. Els darrers governs CiU es van dedicar, recordem-ho, a “lligar” les llicències radiofòniques i televisives per als seus amics, aliats o creditors. No només va ser el rei del taxi i militant d’Unió, Justo Molinero, el gran beneficiat d’aquest repartiment. També el Grupo Godó va ser dels afortunats. La llavors CityTv i ara Td8 (la cadena més espanyola de totes les que es fan i desfan a Catalunya) va ser l’aposta televisiva, mentre que RAC 1 va ser la radiofònica. Evidentment, aquesta entente cordiale (i ideològica) entre el Conde i CiU no es va acabar amb la finquitació dels governs Pujol, sinó que continua. El holding Godó es va engruixint. La Vanguardia, Td8 i Rac 1 són vasos comunicants. I no només comparteixen amo i línia editorial sinó que comparteixen també, els opinadors de l’òrbita convergent. Els Joan Oliver i Anton Maria Espadaler (de Catalunya Oberta), Vicenç Villatoro, Joan B. Culla, FM Àlvaro (la convergence divine), i és clar, els inefables Màrius Carol i Lluís Foix (sociovergents, és clar), han farcit totes les tertúlies de l’emissora. Ara bé, sembla ser que aquest desembarcament filoconvergent a l’emissora  de la Pl. Francesc Macià (qui li hauria de dir a l’avi), no ha estat seguit pels electors del partit de Madí. Ho diu el CEO, els votants de CiU tenen com a primera opció Catalunya Ràdio, mentre que com a segona opció escolten preferiblement Onda Cero (!?). Al despatx del Sr. Conde ja ho deuen saber que qui aguanta la seva joguina són els electors d’ERC.

  • L'Avui, lectors i opinadors

    Posted: 14 Dec 2006 06:56 AM CST

    L'Avui és un cas fascinant dins el panorama mediàtic mundial. Durant anys i panys va estar sota l'aixopluc pujolià. Però en Pujol no se'l va estimar mai a l'Avui. Per comptes de potenciar-lo, el van deixar quasi sense respiració assistida, abandonat i perdut en un vestíbul d'hospital. Mentrestant, Convergència va apostar per aventures mediàtiques d'altre nivell (van firmar milers de subscripcions al diari del Conde o van aventurar-se en un estimbarro anomenat el Observador) Total, l'Avui estava a punt de desaparèixer pel sol fet que ni Pujol ni Convergència hi creia. Qui va salvar els mobles del diari va ser el nou govern de la Generalitat que va buscar socis solvents i que, alhora, va injectar-hi diners públics gràcies a l'ICF. Malgrat tot, hi ha una cosa que no quadra. Convergència no apostava per l'Avui, ni amb recursos ni amb esforços, però va encarregar-se prou bé d'obrir el diari a una autèntica marea d'opinadors propers. Una part importantíssima de l'opinió del diari està fixada pel think tank convergent: la Fundació Catalunya Oberta. I si no només cal anar a la web d'aquesta fundació per descobrir que entre els seus associats hi ha quasi tota l'opinió publicada de l'Avui: Salvador Sostres, Jordi Cabré i Trias (el flamant director de la cosa digital convergent) Jordi Graupera i Garcia-Milà, Joan Oliver (el gran!) Ferran Sáez, Marçal Sintes i tancant el cercle el mateix director del diari, en Sanchis-Desclot, que ocupa càrrec de patró a la fundació. Es a dir: Avui i Fundació Catalunya-Oberta són vasos comunicants de discurs, idees i opinió. Convergència mai va creure en el diari però s'ha curat en salut i ha deixat a dins el més important: els seus troians. Mentrestant, i paradoxes de la vida, el diari és comprat per un 17'5% dels votants d'Esquerra i, ai las, només per un 7% dels votants convergents (dades del CEO de novembre passat) cosa que vol dir que mentre els lectors convergents prefereixen llegir altres diaris, ens deixen els seus opinadors perquè ens "influieixin" dia rere dia, a veure si anem caient, a veure si anem mutant, a veure si ens anem desinflant. Es bo, de totes maneres, saber qui escriu i des d'on escriuen els opinadors del diari que se sufraga, en bona part, gràcies a l'esforç republicà.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)