L'Avui, lectors i opinadors

L'Avui és un cas fascinant dins el panorama mediàtic mundial. Durant anys i panys va estar sota l'aixopluc pujolià. Però en Pujol no se'l va estimar mai a l'Avui. Per comptes de potenciar-lo, el van deixar quasi sense respiració assistida, abandonat i perdut en un vestíbul d'hospital. Mentrestant, Convergència va apostar per aventures mediàtiques d'altre nivell (van firmar milers de subscripcions al diari del Conde o van aventurar-se en un estimbarro anomenat el Observador) Total, l'Avui estava a punt de desaparèixer pel sol fet que ni Pujol ni Convergència hi creia. Qui va salvar els mobles del diari va ser el nou govern de la Generalitat que va buscar socis solvents i que, alhora, va injectar-hi diners públics gràcies a l'ICF. Malgrat tot, hi ha una cosa que no quadra. Convergència no apostava per l'Avui, ni amb recursos ni amb esforços, però va encarregar-se prou bé d'obrir el diari a una autèntica marea d'opinadors propers. Una part importantíssima de l'opinió del diari està fixada pel think tank convergent: la Fundació Catalunya Oberta. I si no només cal anar a la web d'aquesta fundació per descobrir que entre els seus associats hi ha quasi tota l'opinió publicada de l'Avui: Salvador Sostres, Jordi Cabré i Trias (el flamant director de la cosa digital convergent) Jordi Graupera i Garcia-Milà, Joan Oliver (el gran!) Ferran Sáez, Marçal Sintes i tancant el cercle el mateix director del diari, en Sanchis-Desclot, que ocupa càrrec de patró a la fundació. Es a dir: Avui i Fundació Catalunya-Oberta són vasos comunicants de discurs, idees i opinió. Convergència mai va creure en el diari però s'ha curat en salut i ha deixat a dins el més important: els seus troians. Mentrestant, i paradoxes de la vida, el diari és comprat per un 17'5% dels votants d'Esquerra i, ai las, només per un 7% dels votants convergents (dades del CEO de novembre passat) cosa que vol dir que mentre els lectors convergents prefereixen llegir altres diaris, ens deixen els seus opinadors perquè ens "influieixin" dia rere dia, a veure si anem caient, a veure si anem mutant, a veure si ens anem desinflant. Es bo, de totes maneres, saber qui escriu i des d'on escriuen els opinadors del diari que se sufraga, en bona part, gràcies a l'esforç republicà