1.2.07

diari republicà

diari republicà

  • El Teteisme al govern

    Posted:

    El teteisme (perdoneu les pretencions filològiqes) consisteix en posar pals a la roda. A emprenyar, manipular, fer nosa i bloquejar. Boicotejar, vigilar i torpedejar i sobretot a fer de socialista espanyol a Catalunya (al Govern de Catalunya). Evidentment deu el seu nom a l'arrel Tete. Al tete Maragall. L'Ernest Maragall, el germà (el gran germà). Com a Secretari General de Presidencia ja es va caracteritzar pel seu afany per controlar tots els moviments del Govern. Per governar, a la seva manera, dins el Govern i intentar dirigir l'acció de Govern cap als seus plantejaments estratègics i tàctics (que no forçosament havien de casar amb els del Carrer Nicaragua). I com que a aquestes alçades no canviarem la criatura, ara aplica els mateixos mètodes des de la Conselleria d'Educació. Va a la seva, decidieix i parla com i del que li sembla. Ara amb el Decret del castellà a l'escola. Sense seguir la línia del Govern (més aviat torpedinant-la) inisiteix que és bo incrementar les hores de castellà a l'escola, perquè és clar, els nostres alumnes acabin sabent tan de català, com d'anglès i castellà. Aquesta relació d'igualtat, seria desitjable però resulta que tots sabem que la llengua amenaçada per el retrocés en el seu ús social i fins i tot, dels coneixements que en tenen el nostre jovent és la llengua pròpia del país. I així amb els currículums escolars actuals...imaginem-nos amb una hora més de castellà. Bé, però aquest no és el cas, el que tractem és diferent. El que deiem, el Tete va per lliure segueix una lìnia argumental que no segueix el que per altra banda sentim del Govern i el partits que li donen suport. És més, una línia que ens recorda massa a la de la Ministra. En fi, el tetetisme en diem, però en podriem dir, PSOE o altrament, Espanya.    

  • CiU entre el radicalisme abertzale i el pactisme

    Posted:

    L’escalada creixent nacionalista de CiU, ja la intuíem. Estant a l’oposició i amb la sensació d’haver estat enganyats (ens han robat el Govern! pensen) és normal, fins a cert punt, aquest intent per semblar més nacionalistes que ningú. ERC ja no és independentista (perquè és clar, per ser-ho s’ha de pactar amb CiU) i opta per l’Entesa. Així per tant, CiU es converteix en l’únic garant de les essències nacionalistes. Estan convençuts que Guifré el Pilós, el Comte Arnau, Francesc Macià i el Timbaler del Bruc s’han reencarnat, tots, en la figura del president de CiU. L’Artur Collins Mas crida a la rebel·lió civil. Demana a la Generalitat de Catalunya que no apliqui el Decret de la tercera hora del castellà. Bé, a veure, una cosa és que el decret de la tercera hora de castellà a les escoles sigui un atac frontal a les competències de la Generalitat i al sistema d’immersió lingüística del nostre país, que efectivament és així, i l’altra l’actitud de CiU. Per un partit de la tradició reivindicativa, mobilitzadora i d’insubmissió legal com ho és la Federació, aquest crit a la insubordinació civil és un pas més en la seva coherència política i estratègica. Cal recordar, que mentre que el gran cabdill torosentado Mas feia aquestes declaracions al Parlament, el Dr. Trias (el de la poma) obria la porta a pactar amb el PP a l’altre costat de la Plaça Sant Jaume. Tan deliciosament. El problema de tot plegat, tanmateix, no és que aquesta actitud abertzale  no sigui creïble en boca dels qui pacten amb el PP, per exemple, sinó que arribi a nivells ridículs.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)