8.2.07

diari republicà

diari republicà

  • El no viatge al centre del PP

    Posted:

    Des del dissabte passat, el de la manifestació de Madrid, alguns opinadors semblen haver descobert que el PP és un partit extrem. Extrem de dretes, s'entén. És curiós que gent pretesament madura i informada arribin a conclusions tan òbvies com aquesta. Com a mínim podem retreure als que avui han descobert la part fosca del PP que no coneixen la història d'aquest país. Perquè el PP és una refundació d'Alianza Popular, fins d'aquí tots d'acord. Però Alianza Popular, d'on surt? Doncs convé refrescar la memòria i dir que AP és un artefacte polític sorgit de l'epicentre del Movimiento Nacional (és a dir del Partit Únic del règim franquista) AP va ser creada pels famosos "siete magníficos" la majoria ministres amb Franco com el mateix Fraga Iribarne, o els ja oblidats Licinio de la Fuente, Cruz Martínez Esteruelas, Fernando Suarez i etc. Gent que van afanyar-se a inscriure partits fantasmes com Unión Social Popular i altres delícies i que van fer una última perfomance pseudemocràtica fundant Alianza Popular. Aquest partit va voler recollir tot el franquisme sociològic per preparar el pas del búnker cap a la nova hora democràtica de l'estat espanyol. Però aquella no era l'única aposta "democràtica" que el règim tenia. Hi havia la més moderada capitanejada per un Suarez que havia estat ministre secretario general del Movimiento, és a dir un dels controladors idelògics del règim. La tercera aposta, era encara més bèstia, més franca, més franquista, com l'Alianza Nacional del mític Blas Piñar. Els tres partits de la nostàlgia franquista i tardofranquista van acudir separats a les eleccions de 1979. Qui va sortir-ne vencedora va ser l'UCD. Eren temps en que als franquistes els convenia presentar-se com a "demòcrates de tota la vida" i amb una moderació encomiable. Però l'UCD va acabar petant. I qui va acabar administrant el graner de vots de la dreta va ser Alianza Popular. El famós viatge cap al centre que el PP, o l'AP, sempre han pregonat no ha estat res més que una entelèquia, un joc virtual, un entreteniment. El viatge no ha començat, ni començarà. El PP gestiona una part de la sociologia d'un estat, on el franquisme va ser l'únic règim feixista que va morir al llit, on els guanyadors d'una guerra incivil van fer i desfer a la seva conveniència durant quaranta anys, on no hi ha hagut, encara, cap procés de revisió d'un règim que va perpetuar-se sobre el terror, el silenci, la repressió i l'anul.lació de l'enemic.  
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)