6.2.07

diari republicà

diari republicà

  • El poder invulnerable

    Posted:

    La nova Covadonga espanyola es diu aparell judicial. Don Pelayo, avui, vesteix amb toga negra i es prepara per salvaguardar les essències pàtries a cops de llei o a cops de jurisprudència. Aquesta escomesa de defensa dels valors nacionals ho feia, fins fa poc, l'exèrcit. A Espanya es va encunyar la paraula pronunciamiento com una metodologia més aviat casposa, rància i quartelera de trabucar la vida política. Al XIX i fins el 1981, els pronunciamientos-alzamientos-cops i intervencions militars van estar a l'ordre del dia. És cert, però, que l'espanyolisme s'ha modernitzat i s'ha revestit amb una certa aureola de nous rics. Ara ja no necessiten tipus amb mostatxo i tricorni. Ara amb uns quants opinadors i un bona rastrillera de jutges en fan prou per redreçar les coses. El penúltim episodi l'estem veient en aquestes hores al Constitucional. Un magistrat apartat per haver col.laborat en un estudi sobre la constitucionalitat de l'Estatut. El Constitucional, gràcies en aquesta maniobra, s'ha convertit en un dic conservador, espanyolista, que mirarà l'Estatut amb la voluntat de transformar-lo en un bonsai. El Constitucional serà l'última etapa, però potser la més penosa, d'un Estatut que ha estat amputat, dissecionat, rebentat i al que se li han anat extirpant els seus elements més vitals. Però ja se sap que sempre queda alguna cosa per retallar. Però tranquils. No ens manifestarem pas. Perquè el Poder Judicial no s'incomodi. Perquè el poder judicial necessita intervenir i dissecionar sense destorbs. Ho han aconseguit. Són forts, són decisius i, al cim, són invulnerables.

  • Duran el mitjancer

    Posted:

    Duran i Lleida és un home que s'adapta al medi i a les circumstàncies. Va estar a punt de ser el delfí de Pujol però Convergència és molta Convergència i, de sobte, algú va recordar allò dels cursos de formació. Duran va fer el seu pas per la conselleria de Governació i ho va fer prou bé. Però Convergència és molta Convergència i li van caure els pals i els ganivets fins que l'home va acabar aparcat a Madrid. Ja se sap que CiU té dos grans cementiris de paquiderms: l'Ajuntament de Barcelona i Madrid. I moltes vegades els paquiderms han anat desfilant en una direcció i l'altra: en Roca va anar a Madrid i després es va fumbre la gran castanya a Barcelona, i el mateix li ha passat al Doctor Trias. Ara, en Duran i Lleida ha estat destinat a la plaça difícil de Madrid. I veurem com se'n surt. L'home, però, és més hàbil que els seus antecessors. Sap moure's millor. Potser per això, i veient com pot acabar la cosa, ha rescatat la vella idea que Convergència tingui ministres a Madrid. En el seu moment, Pujol va fer tantes negacions al respecte com Sant Pere i el Gall de la Passió. De ministres, res. I pel que sembla l'Artur (o) va pel mateix camí. L'hàbil Duran i Lleida, a part de saber esperar ZP per fer-se la foto quan el President entra a l'hemicicle, està preparant una nova estratègia per mentrestant. A Duran li convé que no se'l mengin les teranyines del Congrés i per això es busca ocupacions per matar l'estona. Una de les feines que s'ha autoassignat és fer de mitjancer en la guerra oberta PP i PSOE. Titànica operació que de ser un èxit el podria catapultar al Nobel de la Pau o de la Química. Però ja se sap que de l'huracà espanyol és molt difícil sortir-ne il.lès. Veient, però, com han acabat els seus predecessors (o sigui gent com Trias, Roca, Cullell, López de Lerma i cia) Duran aposti per l'heroïcitat.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)