2.2.07

diari republicà

diari republicà

  • Els enfants terribles.

    Posted:

    La insolència intel·lectual és un element gairebé tan antic com la mateixa capacitat de raonar. No en va, l’epaté les bourgeois no és pas ni un concepte original, ni molt menys nou. La capacitat d’excitar, de sorprendre i fins i tot indignar al públic gairebé és inherent a àmbits com ara l’artístic. Ara, però,  sembla que al nostre país i els darrers temps, s’està estenent aquesta pràctica també en el periodisme. S’està imposant (i promocionant) la figura periodística de l’enfant terrible. Personatge políticament incorrecte, de prosa incisiva i de qualitats literàries (fins i tot oratòries) innegables que escriuen en el diaris de més tirada del país. El talent és inqüestionable, el seu zel per provocar, encara més. Cada diari, per exemple, té el seu propi periodista “torracollons”. I quan és cada diari és cada diari. Tots tenen el seu enfant terrible, el seu bocamoll irreverent. I sobretot les capçaleres més conservadores per a qui aquests personatges signifiquen la cirererta “desacomplexadora”. No direm noms, perquè tothom els coneix i a més, el pitjor servei que els podríem fer es alimentar encara més el seu ego. S’ha de dir que són imprescindibles. Realment ho són. Ens fan riure, ens fan emprenyar, ens entretenen i fins i tot alguna vegada ens fan reflexionar. El problema però, no és la figura del bufó periodista, el problema som nosaltres. La qüestió es que som capaços d’elevar als altars mediàtics, als llimbs de l’opinió, personatges que dia a dia es dediquen a fer salts mortals per semblar més incisius, més sorprenents, més terribles que ahir.