Lluny del que pensen els últims ingenus, els mitjans de comunicació no sempre estan al servei de la realitat, a vegades, i en alguns casos sempre, estan al servei de la reinterpretació o la reescritura de la realitat. El famós blablablà de la independència dels mitjans és això: una xerrameca per entretenir sobretaules i per despitar algun cor benèvol. Està clar que al nostre país tots escrivim de forma interessada i amb un objectiu polític clar. L'única diferència és que alguns, pocs, ho diem i la majoria ho amaguen amb més o menys habilitat. En els mitjans, els escrits en aquest cas, hi ha diferents formes de fer-nos arribar el seu particular reflex de la realitat. Hi ha les editorials, hi ha els opinadors la tria dels quals no és pas atzarosa i hi ha també el tractament de les notícies. I dins aquest tractament hi ha un element que, sovint, ens passa desaparcebut però que té una càrrega ideològica que no és menyspreable. Estem parlant de les fotografies. A priori el fotògrof actua en plena llibertat: cobreix un acte o un esdeveniment i tira les fotos que creu oportunes. Però quan arriba a la redacció hi ha algú que selecciona aquelles fotos, hi ha algú que tria la més convenient, la més oportuna. Fixem-nos, per exemple, en la conferència que ahir va fer el president d'Esquerra Carod-Rovira. Una conferència seriosa davant d'un públic seriós, els empresaris del nostre país. Fixem-nos en les fotos escollides per quatre mitjans del nostre país. A l'Avui apareix un Carod-Rovira entrant a la conferència acompanyat de l' il.lustre Lara, si fa no fa és semblant a la que tria el Punt on Carod, ja assegut, parla amb un Lara en segon terme assegut al seu costat. Era una conferència al Cercle d'Economia on Lara hi va tenir un paper destacat, per tant els dos mitjans recullen l'essència de l'acte. Què fan els altres dos diaris del país? La Vanguardia i el Periòdico. Aquests dos s'han posat d'acord amb la mateixa imatge: un Carod desdoblat a través d'un estrambòtic efecte fotogràfic, aconseguint una imatge irreal, espectral, quasi del tot sinistre. Es aquesta una imatge real de l'acte? Evidentment que no. Haurien triat el mateix joc fotogràfic per cobrir un acte del Rei Joan Carles, seguríssim que no. O per Zapatero o Rajoy? Tampoc. Ni tampoc s'haurien atrevit amb l'Artur Mas, en Duran i Lleida o en Montilla. Per en Carod, sí. Per cobrir un acte dels republicans poden atrevir-se amb imatges grotesques, interessadament manipulades, estrambòtiques. Aquesta imatge no la va provocar en Carod, ni va ser vista per ningú durant l'acte, però els dos mitjans la fan servir, hi juguen, sense cap mena d'escrúpuls. Sabent, a més, que la imatge és el que queda en la retina dels lectors. Una altra imatge estrafolària per seguir alimentant la distorsió republicana, per seguir ficant cullerada en la construcció des dels mitjans d'un relat sobre Esquerra, el d'una força quasi marciana. Serveixin aquestes dos fotos de la Vanguardia i el Periodico per demostrar, novament, que el tractament que Esquerra té en la majoria dels mitjans ni és inocu, ni és objectiu, ni té res de periodístic. Es tracta, tan sols, d'un intent indissimulat d'apartar Esquerra del centre de la política. I aquí tot s'hi val: terra, mar i aire, o sigui: editorials, opinadors, titulars, peus de foto i fotos. Ja ho deia aquell: se'ns pixen a sobre, diuen que plou, i llavors ho rematen dient: quina pudor que feu.
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada