| Viuen i voten a Madrid Posted:  El PSOE aborda els seus últims mesos al govern espanyol amb una minicrisi ministerial. Té aquesta remodelació alguna cosa de liquidació i també alguna cosa de noves ofertes al taulell. De liquidació de ministres com la Trujillo que s'ha passat tota la legislatura desapareguda en gestió. La Trujillo, si ha de passar a la història, ho farà amb aquella estrafolària proposta dels micropisos. Per res més. El lògic, doncs, és que marxés per la porta de servei. Des de la perspectiva catalana esperàvem que ZP fos valent i deixés anar llast de debò, com és el d'aquesta ministra incompetent de la cosa dels trens i els aeroports. L'andalusa seguirà cosa que ens fa pensar que a Madrid això dels dèficits i les mancances de les infrastructures catalanes els importa un rave. La liquidació també li ha arribat a Jordi Sevilla, un tipus que es reafirma en el clàssic jacobinisme del socialisme valencià (Algú hauria de fer un estudi que investigués la deriva d'un PSPV que s'ha convertit en un simple porter automàtic de Ferraz) En el capítol de noves oportunitats al taulell destaca la Chacón. La jove "promesa" socialista té un únic propòsit en aquests propers vuit mesos que ens separen de les eleccions espanyoles de 2008: i és el de posicionar-se en el mercat com un revulsiu per encapçalar la candidatura del PSC per Barcelona. En aquests propers mesos sentirem i veurem molt a la Chacón. El seu somriure i el seu to lleugerament demagog ompliran els media. Frases boniques com la que ja ens ha brindat en el seu nomenament: "els joves no volen propostes, volen pisos", una frase de galeria que ja assenyala quin camí seguirà Chacón en els propers mesos. La xerrameca amb la que Chacón ens amenaça els propers mesos destaca amb els seus silencis profunds al llarg dels tres anys d'aquesta legislatura. Què ha fet o ha dit Chacón per defensar els interessos dels ciutadans de Catalunya, o sigui dels que en el seu dia la van votar? No l'hem sentit parlar gaire de l'Estatut i les seves retallades. No l'hem sentit defensar Catalunya davant el caos de les infrastructures al que ens aboca l'estat espanyol. Chacón no es res més que un simple número a Madrid, un exemple més d'un PSC que quan entra a l'hemicicle espanyol es converteix en una ombra amiga del PSOE. Chacón és la reedició dels clàssics diputats cuneros del segle XIX: gent al que se li assignava una circumscripció i que la visitava, només, en dies de campanya i eleccions. Aquest és el cas. No en va, l'altre dia, quan va ser elegida ministra, Chacón es va deixar fotografiar a casa seva. S'asseia Chacón en un comodíssim tresillo i, de fons, hi havia una decoració moderna que feia joc amb els gustos contemporanis d'una jove promesa del socialisme espanyol. Al peu de foto un aclariment revelador: Chacón fotografia en el seu pis de Madrid. Aquesta és l'explicació que ens faltava: Chacón viu Madrid i es presenta cada quatre anys per Barcelona. Abans, com a mínim, els socialistes catalans per votar amb el PSOE a Madrid es dignaven a fer el pont aeri. Ara ni això, viuen i voten a Madrid. |
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada