20.7.07

diari republicà

diari republicà

S'acaba l'Operació Catalanista del PP

Posted:

L'Operació catalanista del PP, comandada per Piqué, ha acabat com havia d'acabar. O sigui com el rosari de l'aurora. Era de veure que l'Operació fracassaria i que, en tot cas, estava cridada a instal.lar-se en l'arxiu dels exotismes de la política. Fer catalanista un partit espanyolista és tan estrambòtic com que un partit catalanista vulgui liderar Espanya (L'Operació Reformista de Roca no deixa de ser un altre intent fallit d'exotisme il.lustrat) El cas és que Josep Piqué va ser, en el seu dia, l'última acord del Pacte del Majestic. L'any 1996 va haver-hi intents per part del PP de colar polítics catalanistes en el seu projecte nacional. Així a Joan Rigol se li va proposar presidir el Senat Espanyol i l'home ja tenia el discurset a punt fins que va rebre la trucada de l'Honorable Pujol. El President va evitar aquella expedició i també va evitar que cap membre de Convergència es fes amb un ministeri a Madrid. Pujol ja en tenia prou amb els acords del Majestic i no volia involucrar-se amb excés amb el projecte dels populars. Però es va trobar un punt intermedi: un home afí al catalanisme, i de provades connexions amb CiU, ocuparia un ministeri a les espanyes. Un nou català a Madrid: Josep Piqué. Qui va ser càrrec de confiança dels convergents a Indústria i qui va, fins i tot, formar part com a independent d'una candidatura municipal de CiU seria l'aportació física del Pacte del Majestic. Però Piqué no va voler-se contentar en ser una ombra del pujolisme. Desseguida va abocar-se de ple en l'aznaritat. El PP va veure en aquell polític brillant i lligat a l'empresariat català (malgrat el tuf d'Ercross) la peça ideal per entrar amb força a Catalunya. Piqué havia de liderar l'upenització de CiU, la formació d'un projecte polític que aconseguís vertebrar definitivament el projecte popular a Catalunya: amb petites dosis de catalanisme, amb seny, amb moderació, amb un diàleg fluid amb sectors polítics del catalanisme i també amb els grans poders de l'empresariat català. Del 96 al 2000 Piqué va anar-se fent un forat, i va ser capaç de temptar gent de CiU, sobretot del front d'Unió. Però a partir de la majoria absoluta d'Aznar Piqué va veure reduït el seu espai. Era impossible que el PP respirés la moderació que Piqué exigia amb un Aznar portant el PP cap als neocons revestits d'Onèsimo Redondo. A partir de llavors, els resultats electorals no han acompanyat Piqué, i s'ha vist cada vegada més proscrit en un partit on els dos esbirros d'Aznar, Acebes i Zaplana, dominen el cotarro. Políticament tot li ha sortit malament a Piqué: ha fracassat el seu gir catalanista, s'ha sentit desplaçat a Madrid, no compta en res des de fa molt temps i a, més a més, dins el partit a Catalunya li han anat sortint enemics perillossíssims. Els recursos de l'Estatut de Catalunya presentats pel PP i les campanyes d'agitació anticatalana liderades pel seu partit a les espanyes han acabat arraconant el personatge. L'última, i més humiliant, derrota ha estat l'arribada d'Acebes per llegir-li la cartilla i per nomenar-li un nou comitè polític. Precisament aquell Acebes que Piqué va atrevir-se a criticar fa uns mesos. Ara a Piqué només li toca l'opció de dedicar-se a guanyar diners a l'empresa privada. S'ha acabat el seu exòtic i trepidant viatge polític. Demostrant-se que el PP no té més espai a Catalunya que la de sacsejar un neolerruxisme fatxa i políticament incorrecte en qüestions com la de la immigració. Els seus resultats a Badalona els van guiant el camí a seguir.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)