Aquest divendres, 15 de juny, farà 30 anys de la celebració de les considerades "primeres eleccions democràtiques" a l'Estat espanyol després del franquisme. Un cúmul d'opinadors de tots els colors es dedicaran a presentar-les com a exemplars, tant exemplars com presenten també la transició espanyola. S'hi dedicaran programes especials, entrevistes, reportatges, minuts i minuts de telenotícies... Però hi ha alguns petits detalls que s'obvien, començant per un d'important: no tothom s'hi va poder presentar amb igualtat de condicions. I és que ERC va ser l'única força política que no va ser legalitzada per participar en aquells comicis. A diferència del Partit Comunista, legalitzat, el partit que havia governat la Generalitat republicana no va poder participar en aquelles eleccions com a tal, sinó que ho va haver de fer sota el paraigües legal d'un partit de l'esquerra maoista. Algú intentarà qualificar aquest fet com una anècdota, però és molt més que això, molt més enllà del mal que es va fer a ERC, i a les dificultats que se li van posar en aquell període. És un exemple de fins a quin punt les eleccions i el procés de la Transició van estar controlats per l'antic règim. L'esquerra espanyola n'hauria de ser conscient, i hauria d'acceptar que els temps han canviat. Que ja no tenim per què estar tutel·lats per forces no democràtiques. Que ja és hora de fer passos endavant. Amb l'afer del nou Estatut han demostrat que els falta voluntat per afrontar que estem al segle XXI. Ells decideixen: o assumeixen la realitat, o es queden al segle passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada