22.6.07

diari republicà

diari republicà

Sucursalitzar Catalunya

Posted:

Tornen les temptacions de sucursalitzar la vida política del nostre país. En l'anterior post parlàvem del famós pacte de la Moncloa ZP i Mas, una autèntica escala mecànica per accedir al govern de la Generalitat. La reedició del govern d'esquerres i catalanista, a contracor del PSOE, va ser un gerro d'aigua freda a un intent gens dissimulat de sucursalitzar la vida política catalana. S'havia pactat a Espanya quin govern havia d'haver-hi a Catalunya. El regionalisme català havia invertit així una de les seves grans raons de ser. Abans, el regionalisme catalanista volia incidir sobre la política espanyola. Ara, pel que es veu, del que es tracta és que la política espanyola incideixi sobre Catalunya. Ara el gran debat dels regionalistes de CiU és tenir ministres a Madrid, al preu que sigui, peti qui peti. No importen quines polítiques s'han de fer a Espanya, ni quina incidència tindran els ministres catalans en el conjunt de la Moncloa. Es precisament en aquesta voluntat d'entrar al Consell de Ministres que CiU tracta, novament, de sucursalitzar Catalunya. La condició per pactar a Madrid no serà més poder per Catalunya, ni més finançament, ni més competències. La condició, com va ser la del pacte de l'Estatutet, serà que el PSOE torni a cargolar el PSC i que aquest trenqui el govern de la Generalitat per fer president Artur Mas. Aquesta seria la jugada i aquesta seria la visualització d'una Generalitat sotmesa als atzars de la política espanyola, als pactes d'estabilitat a Madrid i a la quota de ministres catalans per fer bonic. D'això se'n diu sucursalització en majúscules. Fa fins i tot vergonya pensar que una força pretesament catalanista jugui a que un president espanyol forci el govern de la nostra Generalitat. Però és així. La paradoxa és que durant 4 anys d'oposició llenyataire CiU ha criticat que el govern català s'ha rendit a Madrid, que Esquerra ha pactat amb una franquícia del PSOE i blablablà. Ara aquest argument no s'aguanta per enlloc, perquè torna a ser CiU que fa tractes lletjos amb el PSOE i vol que sigui la Moncloa qui decideixi a la Plaça Sant Jaume. Curiosament mentre CiU es va sucursalitzant, el PSC treu la cara més independent i més autònoma, i diu, ben a les clares, que a Catalunya decideixen els catalans. Si això segueix així, no ens estranyi pensar que serà aquesta CiU regionalista qui s'acabarà federant amb el PSOE.

On és en Mas?

Posted:

Que el famós Estatut està encallat ja no és cap novetat. Ja ha passat tot un any després de la seva aprovació en referèndum i Zapatero no s'ha dignat ni a tocar una coma del seu desplegament. ZP s'ha donat compte que les seves excursions federalistes o de pacificació d'Euskadi han estat fallides. Ara, doncs, tendeix a amagar-se a la Moncloa amb pany i forrellat i no sortir a fora ni per prendre el sol. La nova estratègia zapaterista és fer bondat i passar com un xeiet obedient a l'espanyolisme recalcitrant. Botons de prova en tenim molts: els pactes de Navarra on el PSOE ha donat via lliure al PP, el pacte d'Araba on el PSOE també ha pactat amb els populars, les noves propostes d' il.legalització sobre ANV i, per últim, la congelació de l'estatutet de Catalunya. Cada vegada queda més clar que la nova reunió de la comissió bilateral estat-Generalitat prevista per aquest juliol serà una trobada simpàtica, cordial i que servirà, com a molt, perquè els ponents s'expliquin els seus plans vacacionals. Poca cosa més a la vista. Esquerra, amb coherència, ja ha anunciat que no pensa acudir-hi si les intencions zapateristes són guanyar temps. Perquè, no ens enganyem, ZP segueix enclaustrat a la Moncloa intentant guanyar temps de cares a les properes eleccions generals. Cosa que fa pensar que Catalunya no veurà ni un cèntim més ni una competència més en els propers mesos que queden fins les legislatives estatals. Haurem perdut, pel cap baix, un any i mig des del referèndum i dos anys des del fastuós pacte de la Moncloa entre ZP i Mas. Per cert, trobem a faltar més protagonisme de Mas en aquest atzucac de l'Estatut. On és ara el gran inductor del pacte de la Moncloa? Mas va assegurar-nos, llavors, que tot estava blindat, que era el millor pacte possible, que no hi hauria marxa enrere. Trobem a faltar alguna explicació al respecte. O no. Perquè amb el temps ja hem vist que el pacte és paper mullat, que l'Estatut és un fiasco, que ZP no compleix res. L'únic que va possibilitar aquell acord lamentable és l'expulsió d'Esquerra de govern i l'avançament de les eleccions catalanes. Poca cosa més en va treure en Mas. Ara, l'únic que pot esperar és que després de tants incompliments i mentides, CiU rebi a canvi un ministeri d'estar per casa a Madrid. Però tampoc serà en benefici d'en Mas. No seria hora, doncs, que en Mas remprengués el camí de la dignitat, reconeixés que es va equivocar llavors, i liderés, al costat d'Esquerra, un procés real cap a la independència?
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)