21.6.07

diari republicà

diari republicà

La gran batalla entre CDC i UDC

Posted:

La guerra entre Unió i Convergència sembla haver arribat a la batalla final. Com en tots els altres projectes polítics es tracta d'una guerra que, en principi, es mou en clau de successió. Duran mai ha paït que hagués hagut de sacrificar-se per deixar pas a Artur Mas. El democratacristià ja va retreure que Convergència jugués amb els escàndols de les conselleries d'Unió (treball i turisme) per apartar-lo de la candidatura a la presidència de la Generalitat. A diferència d'altres partits, però, on els diferents famílies intenten projectar els seus candidats, a CiU la batalla es juga amb armament del gros. Són dos partits els que s'enfronten. La Unió de 2007 res té a veure amb aquell petit grupuscle d'històrics que va acceptar el convit de Pujol per participar en la fundació de CiU. Unió ha anat creixent, ha fet xarxa, ha estès el seu radi d'acció al llarg de tot el país. I Unió té un líder com Duran i Lleida que està molt ben valora demoscòpicament. A ningú se li escapa que una batalla entre els dos partits va molt més enllà d'una lluita intestina entre dues faccions. Aquí no hi ha escissió que valgui, aquí hi ha en joc una ruptura de dalt a baix. El polític de la Franja se n'ha cansat d'esperar i aspira al que ha desitjat sempre: fer fortuna en la política espanyola. Aspira Duran a ser un nou líder "catalanista" amb ministeri a la capital de l'Estat. Aquest desig gens dissimulat porta, però, tres problemes grossos a la Federació. El primer és que si es deixa negociar només a Duran i els seus interessos, el que està clar és que el democratacristià procurarà per ell i només per ell, acabant-se així el vell somni d'en Mas de negociar suport a Madrid a canvi d'esbandir el tripartit a Catalunya. El segon problema és que si Mas no recupera el poder i Duran és ministre a Madrid aquest segon estarà més ben posicionat per convertir-se en el proper candidat a la Generalitat i, en tot cas, tindrà més protagonisme i poder que el propi Mas. Finalment hi ha una tercer, i no menys nefast, problema: el fet que Duran hagués de ser ministre en un govern del PP. En aquest cas assistiríem a un nou i inquietant Majestic que obriria noves fuites a la Federació i que faria planejar el terrible fantasma de l'UPN sobre Catalunya. En tot cas, la batalla en el si de la Federació pot ser una oportunitat per l'espai sobiranista de CDN, sense el llast d'Unió a la vista seria el moment de bastir ponts de trobada amb la seva cosina germana republicana.