La clau local

Al nostre país, les municipals han tingut una gran dimensió local molt més enllà del que passa, o deixa de passar, en la política general del país. Al llarg de vint-i-cinc anys de democràcia hem vist molts exemples que el factor local explica bona part del vot de cada lloc. A Girona ciutat, per exemple, l'electorat convergent votava en massa l'alcaldable socialista Joaquim Nadal. A Sabadell, durant molts anys, electorats convergents i socialistes donaven un vot majoritari a l'alcalde Farrès que es presentava pel PSUC. Aquesta dualitat ha vingut funcionant des de 1979 i s'explica, en bona part, perquè a les municipals hi té molt a veure la figura del candidat, del seu equip i de la trajectòria exercida. El component local sembla haver-se oblidat en aquestes últimes eleccions, i tan els mitjans com determinats candidats- perdedors, és clar- volen mirar cap altres llocs, i fixar-se, per exemple, en el govern del país, en l'efecte Montilla i el que faci falta. Està clar que quan a un candidat municipal li van bé les coses no mira més enllà, es fixa, només, en el projecte que ell representa i acostuma a voler centralitzar gran part de l'èxit. Però quan les coses van maldaldes, la culpa és negra. Esquerra tampoc s'escapa a aquestes visions interessades de la jugada. Ara, alguns candidats de municipis mitjans i grans, allà on no han anat bé les coses, busquen bocs expiatoris on faci falta. Oblidant que, de ben segur, ells també són part protagonista del problema. En alguns llocs, hi trobem candidats que, eleccions rere eleccions, van presentant-se sense la necessària renovació, sense oferir res nou al municipi, sense oferir cap valor afegit que pugui seguir convencent els possibles electors. La clau nacional no pot explicar-ho tot. I el primer que s'ha de fer allà on les coses no han sortit del tot bé és interpretar el perquè dels resultats, fer una avaluació el màxim de precisa possible i buscar, en la dimensió local, les raons de tot plegat. I si no fixem-nos en el cas d'un municipi gironí de més de 20.000 habitants. Al 2003, i quan Esquerra anava a tota vela, el projecte republicà palafrugellenc va anar de poc que quedés fora de l'Ajuntament. Quatre anys després, Esquerra ha saltat tots els llistons possibles i s'ha situat en 4 regidors, el seu màxim històric des de l'inici de la democràcia. Per què? projecte renovat, il.lusionador, fresc, és a dir un producte local que ha tingut una gran acceptació local.