1.10.07

diari republicà

diari republicà

La por a la democràcia

Posted:

Ibarretxe està disposat a tirar endavant un instrument necessari  i imprescindible: la consulta popular a tota la ciutadania de les tres províncies bascongades. Contra la violència d'ETA i davant la coerció sempre present de l'estat, l'única via és la democràcia. I l'arrel de tota la democràcia descansa en la voluntat de la gent, en la veu de la gent, en els vots de tots i cadascun dels ciutadans. Aquí no hi ha més cera que la que crema. Deia el conseller Saura que això no es pot fer en presència de violència. No havíem quedat que els encaputxats no podien condicionar la població? Qui són els d'ETA per aturar els peus a una consulta popular? I si avui desaparegués ETA i demà sortís un altre grup format per tres desgraciats? Podrien aquests tres desgraciats aturar tot un procés democràtic convocat pel Lehendakari dels bascos? Que la consulta dóna aire fresc al PP tal i com diu Montilla és un altre argument pelegrí, ridícul, interessat. La consulta és perquè els bascos puguin decidir el seu futur, lliure i democràticament, i això passa per damunt del joc partidista, això són les regles democràtiques. Diuen, finallment, que aquesta consulta no cap a l'estat de dret, a la Constitució. Llavors només queda un últim i definitiu argument: el poble basc és molt més antic que la Constitució. Si el poble basc no cap a la Constitució no és pas un problema d'Euskadi, és un problema de la mateixa Constitució. Una carta magna, per cert, que només va rebre el suport d'1 de cada 3 bascos. Per què tenen por a la consulta? Perquè els espanyosl han viscut massa temps sota el jou del dictador i això crea una por terrible a la paraula democràcia.

Contra l'Abús

Posted:

Com un regueró de pòlvora, s'estenen per la nostra terra les concentracions populars on es cremen els retrats de l'innombrable. Treuen el son al President Montilla, fan quequejar el conseller Saura i treuen de pollaguera el PP, en Duran i en Mas. Alguns argumenten que aquestes cremes fan el joc al PP. Estúpid argument, idèntic a l'utilitzat en els dies del referèndum de l'Estatut (el no és el PP, els altres a callar) Ara, resulta, que el nostre poble ha de romandre mut, quiet i bondadós per no fer el joc al PP. Vaja argument d'estar per casa. Es l'argument socialista que pretén polaritzar Catalunya entre blanc i negre, entre bons i dolents, és a dir entre espanyols d'esquerres i espanyols d'ultradreta. L'altre argument de les cremes és dir que atempten contra una institució. Un altre de bo. Resulta que mitja Espanya pot escopir contra la Generalitat i aquí no passa res, resulta que mitja Espanya pot insultar o porquejar els representants de Catalunya i aquí no passa res. Resulta que cremar una fotocòpia del rei és un atemptat mentre altres es dediquen a l'esport espanyol de la coerció i l'amenaça. Totes aquestes concentracions, però, tenen una base comú, un catalitzador essencial: es fan contra l'abús. Contra l'abús d'un Estat del qual no en tenim notícies pel que fa a les justes inversions, pel que fa als trens desfasats, pel que fa als aeroports que no funcionen, pel que fa als greus problemes d'expoli fiscal, d'immigració, etc, però que, vés per on, es dóna a conèixer quan es tracta de combatre la dissidència i la diferència. Es això el que mou la gent, és això el que convoca la gent, és això el que empeny la gent a fer el que fa. Dir prou a un Tribunal d'excepció com l'Audiència Nacional que crida els joves rebels de Catalunya i que no fa res quan els feixistes ataquen, com en el cas de Blanes, els homanatges als represaliats pel Tirà Franco. Dir prou a policies que identifiquen ciutadans l'únic delicte dels quals és exercir el dret a la llibertat d'expressió. Dir prou a jutges que criden a declarar fotògrafs l'únic delicte dels quals és exercir el dret a la informació. Dir prou a jutges que criden periodistes l'únic delicte dels quals és dibuixar una vinyeta humorística. En quin estat de dret vivim si una simple convocatòria d'una consulta per conèixer l'opinió de la ciutadania aixeca la bilis de certs polítics? Si no ens movem contra l'abús, tard o d'hora l'abús vindrà a per nosaltres. Tard o d'hora serem cridats a declarar tots i cadascun, avui per cremar una foto, demà per dir una paraula de més al mig del carrer, i demà passat per pensar alguna cosa que no cap en aquesta gàbia de la Constitució. Contra l'abús només ens queda un camí: buscar la llibertat i trobar-la el més aviat possible. Endavant, doncs. Tal i com canten els Obrint pas: "lluitar, crear, construir poder popular".