| Alcem-nos! Posted:  En la primera part de la restauració democràtica, l'independentisme era un arxipèlag de faccions i grupúscles condemnats a una permanent escissió. Es van perdre molts anys i molts esforços en aquella dinàmica caníbal i autodestructiva. Això fins que un grup de gent va descobrir el secret més ben guardat: entrar a Esquerra, reformar-la i convertir-la en l'eina útil de l'independentisme. Poc a poc aquella operació va donar els seus fruits i, a la llarga, demostrà que Esquerra Republicana de Catalunya era la palanca més forta per accionar l'independentisme. La direcció liderada pel Carod i Puigcercós va conduir ERC cap uns resultats mai imaginats. Esquerra comença a fer por als seus adversaris i a erigir-se en una peça clau per conduir la nostra pàtria cap a la llibertat. Avui, però, adversaris i enemics es freguen les mans. Confien que la propera Conferència Nacional remogui, de nou, el mar de fons que hi ha ara fins al límit que les aigües acabin fent naufragant el vaixell republicà. Confien enemics i adversaris que tornin, de nou, la malaltia congènita de l'independentisme; l'autodestrucció. Ens volen dividits i enfrontats. I saben que el pitjor element de desmobilització de les bases és veure com el seu partit, la seva força, el seu projecte és només un cúmul de picabaralles i renúncies. Una Esquerra forta pot dur aquest país cap a la llibertat. Una Esquerra partida i enfrontada és un bastió desfet, un castell a punt de ser expugnat. Hem vist, recentment, com aquest país afronta problemes gravíssims: la dimissió de l'estat pel que fa a les inversions, el col.lapse ferroviari i aeroportuari que debilita la nostra qualitat de vida i l'esforç de les empreses, i el que és pitjor: una Audiència Nacional que assalta les nostres llibertats bàsiques. Aquest panorama ens porta a una conclusió definitiva: hem de marxar d'Espanya, el més ràpidament possible. Però només aconseguirem aquesta fita amb una Esquerra reforçada, aplegada, convençuda que la unitat és l'única força possible. El país no pot permetre's que ERC caigui en la baralla i en l'escissió. El país necessita una Esquerra forta per assaltar els cels, per guanyar l'últim dels combats, el que ens dugui definitivament cap a un país lliure i sobirà. Alcem-nos, doncs. Però alcem-nos plegats. La Catalunya que dóna sentit al nostre esforç es mereix un gest digne i valent, des de la unitat, des de la fortalesa que ens dóna caminar junts. |
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada