9.10.07

diari republicà

diari republicà

El cost històric de ser espanyols

Posted:

Alguns historiadors progres van elaborar, fa anys, la teoria que Catalunya n'havia tret profit de formar part d'Espanya gràcies a l'articulació d'un mercat interior on les empreses catalanes podien vendre-hi els seus productes. Era aquesta teoria falaç la legitimació més grollera d'una conquesta armada i d'un estat que projecta els seus vicis colonials sobre Catalunya. Algú, però, s'ha parat a calibrar el cost econòmic, cultural, social que ha hagut de pagar la nostra pàtria per formar part d'aquest invent d'Espanya? Començant per aquests vint-i-cinc anys de democràcia presidits pel dèficit en inversions i per l'expoli fiscal més salvatge. Seguint enrere tot recordant els 40 anys de Dictadura on Catalunya va patir persecució, exili i un model econòmic nefast i incompetent. Continuant amb una guerra civil que ens va enfrontar entre nosaltres i que va destruir bona part del nostre país. I la Dictadura de Primo de Rivera, i les guerres colonials i estúpides on moriren milers dels nostres soldats (Marroc i Cuba, per citar dos exemples) O les guerres carlines on vam perdre bous i esquelles per culpa d'un problema dinàstic dels espanyols. I les guerres del francès on ciutats com Girona foren arrasades per seguir la veta a un militar espanyol infestat de paranoia (Alvárez de Castro) o la Catalunya assolada, rebentada i perseguida des de 1714, la Catalunya bombardejada i assaltada duran la Guerra de Successió, la Catalunya esqueixada després de la Guerra dels Segadors. Tot aquest memorial de greuges formen part del cost de ser de la colònia i d'haver lluitat a la recerca de lal llibertat. Alguns diran que encara som un país prou fort i déu n'hi do el que ha progressat. Però algú s'ha parat a pensar, seriosament, on seríem sense el pes d'Espanya? Ben lluny, segurament. Seria aquella Catalunya rica i plena que reivindica el nostre himne. Un independentista, en definitiva, no és res més que un català que ha descobert el seu passat, que pateix el seu present però que pensa en clau de futur.

ZP i els Papers de Salamanca

Posted:

Novament hem de tornar a parlar d'una ignominia, d'un fruit del bandidatge feixista i del cop d'estat de Franco: els Papers de Salamanca. Tal i com va dir el vell professor de Formación del Espiritu Nacional l'ínclit Gonzalo Ballester els papers eren "un botín de guerra". I encara ho són. El PSOE ja ha fet, al llarg de la seva història, tres demostracions de la seva incapacitat per afrontar la qüestió. La primera va ser en els seus anys inicials de majories absolutes on es negà reiteradament a ordenar el legítim retorn a Catalunya d'aquesta vergonya estatal. La segona va ser la legislatura 1993-1996 on no només va incomplir el pacte amb CiU per portar a Catalunya la totalitat dels papers al nostre país sinó que un alcalde socialista, el de Salamanca, va capitanejar una campanya infame i vexatòria per impedir el trasllat. La tercera contribució deshonesta per rescabalar el memorial de la democràcia ha estat en aquesta legislatura. ZP ha incomplert moltes promeses i ha faltat reiteradament a la seva paraula donada. I no només ha enganyat el poble de Catalunya i ha jugat amb el procés de pau d'Euskadi, sinó que també ha faltat a la memòria de la seva família. El nét d'un afusellat pels feixistes ha estat incapaç de conduir un procés de recuperació de la memòria històrica com exigeix una societat moderna i ha permès que una part important dels Papers de Salamanca, els que són d'entitats i de persones físiques, continui encara a Salamanca. Volen justificar el fre del retorn d'aquests papers per culpa del calendari electoral. Mentida: ha tingut 4 anys per rentar la cara a un expoli vergonyós i a una custòdia inexplicable. I no ha complert. Ara, novament, els catalans haurem d'esperar una legislatura favorable, una conjucció astral que ens dongui alguna oportunitat, un president pretesament federalista. Ens demanaran els socialistes que si volem el retorn de la segona part del lladrocini votem la seva marca. Es així com ens volen tenir collats, anys i panys, donant-nos engrunes cada quatre anys a canvi de silenci i d'un obeiment manyac. Aquest escarni monumental dels Papers de Salamanca ens reitera, novament, amb la convicció que ja arriba el moment de fotre el camp. És hora de marxar, companys i companys. Marxar d'Espanya, s'entén, i deixar enrere aquesta gent al qui els pesa, i de quina manera, tants anys de dictadures, de dictadors, de pronunciamientos, d'inquisició i de foscor. ZP ha enganyat doblement Catalunya: en el moment de l'Estatut i en el moment que el nostre país exigia un gest per recuperar la seva dignitat trepitjada. Recordem les maniobres d'aquest embustero i tinguem-ho tots en compte en les properes eleccions al març.
Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)