| Els vostres minuts de glòria Posted:  La major part dels mitjans de comunicació del nostre país treballen perquè res canviï. Es el poder de la sociovergència un estímul permanent perquè les aigües estiguin tranquil.les i l'establitat estigui assegurada. En aquest context, la nosa gran sempre serà Esquerra. Un partit que vol saltar la paret i trencar la baralla del sistema establert. Alguns dels que avui s'anomenen crítics tenen, aquests dies, minuts de glòria als mitjans. Mai com fins ara havien gaudit de tant de predicament. Llegim els crítics. Escoltem els crítics. Veiem els crítics. Els sermonejadors parlen dels crítics, els cronistes escriuen sobre els crítics, els tertulians habituals anomenen els crítics. No ho fan, lògicament, perquè comparteixen les seves tesis. No ho fan, certament, perquè s'han reconvertit als seus postulats. Ho fan perquè Esquerra visqui en la convulsió, en la picabaralla, en el merder de sempre. Si les tesis dels crítics fossin certes en allò que la direcció s'ha venut i ara ja va d'autonomista de tota la vida, el més lògic seria pensar que els mitjans es posessin al costat de Carod, Ridao i Puigcercós. Si la direcció hagués abandonat l'indepentisme, com aventuren els crítics, i només aquests fossin els custodis de la Catalunya lliure, el més normal és que els mitjans es dediquessin a ignorar els crítics i es dediquessin, permanentment i continuada, a lloar la direcció actual. Però no és així. Saben els mitjans que els Ridao, Puigcercós i Carod treballen amb força i amb coratge per conduir el país cap a la seva llibertat i aquí és on rau el problema gros. Els crítics tenen predicació als mitjans per debilitar Esquerra. Pretenen els mitjans construir una imatge de divisió permanent, d'enfrontament constant, perquè la tensió creixi, per enfortir el pessimisme entre la militància i, tot seguit, traslladar una sensació de caos i derrota entre l'electorat. Mai com fins ara els custodis de les essencies republicanes havien tingut tant de ressò entre els mitjans. Els crítics haurien de reflexionar sobre aquest fet. Els seus minuts de glòria en els dels mitjans, els d'avui, interessen a la causa de l'enemic. El dissabte que ve només hi ha dues sortides: la d'una Esquerra enfortida i la d'una Esquerra debilitada. La primera fa por, la segona fa riure. La primera és capaç i la segona és inútil. La primera pensa en la llibertat del nostre país, la segona només podrà estar al servei del ressentiment i de les ambicions d'alguns. La primera és la que vol aquest Diari Republicà. I a fe de Macià i a fe de Companys, i a fe d'Irla que lluitarem per aconseguir-ho. Com sempre, i des de sempre: Amunt Esquerra, Visca la Terra! |
Subscribe to the feed version of diari republicà in a feed reader.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada