6.11.06

diari republicà

diari republicà

  • Bassas s'erigeix com el Vigia d'Occident

    Posted:

    La Guerra dels matiners, que la reacció catalana va llançar al XIX, ha tingut avui un nou episodi de rebel.lió des de les ones herzianes. Dret des de la seva trona, Mossèn Bassas ha instigat la tropa: "truqueu o envieu correus aquells que voleu dir alguna cosa sobre la decisió d'Esquerra de fer de nou el tripartit". Per animar la fatua antirepublicana, Bassas no ha dubtat en qualificar el nou govern de la Generalitat com "sota sospita" tot i que després ho ha volgut arreglar dient que es tractava d'una ironia. El cas és que la centraleta de Catalunya Ràdio s'ha desbordat amb la carcúndia habitual de "sóc un votant de CiU que vaig votar Esquerra pensant que no tornarien a fer el mateix que el 2003 i no farien Montilla president". És divertit el nostre país: la ràdio pública engegant una guerra de matiners contra un govern que encara s'ha de constituir però que, en tot cas, té tota la legitimitat democràtica. Aquesta setmana serà divertit escoltar i llegir la resta dels furibunds protagonistes del Bruc Mediàtic convergent: l'FM Àlvaro, en Villatoro, l'Oliver i la resta de sermonejadors habituals. Republicans, és l'hora de disfrutar una mica!


  • "CiU ofrece al PSC una coalición con pacto de Estado"

    Posted:

    Titular de La Vanguardia del dia 3 d'aquest mes. Titular explícit que dóna idea de quina era la prioritat de pacte pel que fa a en Mas i la seva tropa. La sociovergència era la primera i més important opció dels convergents. Un cop els hi van fotre la porta pels morros, Mas i els seus van córrer cap a la porta d'urgència: Esquerra Republicana. Llavors van desenterrar aquell fabulós concepte del pacte nacional. Per CiU Esquerra sempre ha estat com aquella roda de recanvi d'emergència que hi ha molts cotxes, que només permet fer 50 quilòmetres fins el concessionari. CiU no s'ha cregut mai això de l'opció nacional. Ni al 1995 ni al 1999 quan van preferir pactar amb el PP tot ridiculitzant les ofertes de pacte que els hi feia Carod-Rovira per no haver de caure en mans de l'ultradreta espanyola. I ara tampoc. Ara preferien el pacte que ZP els havia promès: el pont aeri Madrid-Barcelona-Madrid, amb ministres i consellers. Quan els ha fallat aquest somni de colors no han tingut cap més opció que trucar les portes d'Esquerra. Però ja era massa tard. Ara els convergents blasmen, criden, esparrequen i acusen Esquerra de nomenar "un espanyol" i altres bertranades per l'estil. Els emprenya que el PSC en un acte de sobirania estricte hagi acordat un govern des de Catalunya. Perquè la clau de CiU no era a Catalunya: era a Espanya.


  • Exteriors pel Vicepresident

    Posted:

    Segons vam conèixer ahir, la reedició del tripartit està prenent forma i com en l'any 2003, les relacions internacionals tornen a ser un cavall de batalla. Com va assenyalar CiU en el seu DVD, la política exterior de l'anterior govern va patir d'una excessiva fragmentació, descoordinació i tensions internes. Conscients que la manca d'una estructura comuna i d'un lideratge polític fort ha acabat sent el taló d'Aquil·les de la política exterior del govern tripartit, Esquerra i Iniciativa (com CiU) proposaven en els seus respectius programes electorals la creació d'una Conselleria d'Exteriors. El PSC també es va plantejar internament la creació d'aquest nou Departament, però la imatge rupturista amb l'Estat que això podria suposar va fer que finalment descartessin la idea.

    Sembla ser, però, que el retorn de Carod-Rovira a l'Executiu català seria el motiu que, amb tota probabilitat, portarà a agrupar totes les competències d'Exteriors, sota la direcció directa del nou Vicepresident de la Generalitat. El que encara queda per discutir és si Esquerra controlarà en solitari les tres grans àrees d'aquest nou Departament –Relacions Internacionals, Afers Europeus i Cooperació al Desenvolupament– o, al contrari, hauran de compartir la gestió amb responsables del PSC, com en la darrera legislatura, i d'Iniciativa, que reforçada pel seu creixement electoral no està disposada a renunciar a la seva part del pastís.


  • El nou govern amb Esquerra al capdavant

    Posted:

    Hi havia tres opcions de govern pel país. La primera era la sociovergència que CiU esperava amb candeletes. Va ser la primera porta que van trucar amb l'ajut del PSOE. Es van trobar, però, amb un PSC que es negava a obrir-la. La sociovergència era el que ZP i els grans barons somiaven: un govern sense Esquerra, un govern manyac, i una anestèsia total per la Catalunya dels propers quatre anys. Fracassat aquest intent, CiU es va llançar a la desesperada del "pacte nacional", una "solució" que per Mas i el seus només té sentit quan falla tot. Són patriotes quan convé salvar cadires. Són patriotes quan tota la resta està perdut. Si recordem bé, Mas va dir que no voldria un govern amb Carod-Rovira de Conseller, ho va dir abans i durant la campanya, ara, quan les urgències històriques cremen, s'oblida de les conviccions i promet l'oro, el moro i el que faci falta. Esquerra ha tornat a ser decisiva en la construcció del nou govern. I ha optat per continuar amb les polítiques socials, per tant nacionals, de l'anterior govern. Es a dir: més recursos per l'educació, per la sanitat, per les famílies. La sola presència d'Esquerra al govern és la constatació que el nou pacte no s'ha decidit des d'Espanya, s'ha decidit des d'aquí, des del nostre país. La sola presència d'Esquerra al govern garanteix que les polítiques que es facin, d'ara cap endavant, seran en benefici de la construcció nacional, de la cohesió social. Sentirem els arguments dels que s'autoinvesteixen com a catalans de debò arguint que Esquerra farà president un català de segona. Són els arguments capciosos dels que no els importava gens que Esquerra fes president a qui va trair l'Estatut del Parlament. Són els arguments capciosos dels que no els importava gens que Esquerra fes president al favorit de ZP i del Mundo, al favorit del PP i de Rodríguez Ibarra. Ens han menystingut durant tres llargs anys. Ens han llançat tota mena de porqueria al damunt. Ens han volgut apartar de la política. Han volgut convertir-nos en un no-res. Avui, però, construim el govern. Avui contribuim decisivament a la Catalunya del futur. I a partir d'ara tornarem a demostrar que amb Esquerra al govern el país avança amb la velocitat de vol de la seva sobirania. Visca la nostra Terra! Amunt l'Esquerra!


Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)