10.11.06

diari republicà

diari republicà

  • Calmar els ànims

    Posted: 10 Nov 2006 06:35 AM CST

    Després de la seva incapacitat per guanyar i de la seva encara més nul.la incapacitat per formar una coalició, CiU ha de començar a reflexionar sobre el seu futur. No s'hi val les crides apocalíptiques a "no votarem perquè no serveix de res" i no s'hi val parapetar-se darrera les cassoles i els crits. CiU és massa important en aquest país com per no fer el que li toca fer: política. I fer política a Catalunya vol dir deixar l'insult, la rabieta i l'atac i començar a travar ponts de diàleg amb la resta de partits. Com va arribar CiU a governar Catalunya? Doncs amb un govern minoritari però amb una capacitat terrible d'entesa amb les altres forces polítiques: ERC, l'UCD i també el PSUC. Hàbilment Pujol va jugar amb el diàleg, la proximitat i l'acord. I se'n va sortir molt bé. L'actual CiU, però, està lluny de les maneres de Pujol. Però hi ha de tornar-hi. Si una cosa ha quedat clara en aquest 2006 és que el mapa polític català és una foto força fixa. I que la revolució de mitjans que CiU va fer servir per alterar-lo no li han donat resultat. El futur és incert per CiU però encara ho serà més si arriben a unes properes eleccions sense ponts de diàleg. Per tant, convindria que CiU deixés d'excitar els ànims de la seva tropa i que, en els propers mesos, no s'acabessin d'estavellar els últims ponts. Del contrari, els únics aliats que tindran seran els que no volen: el PP.

  • El vostre problema es diu més de 10 milions d'euros

    Posted: 08 Nov 2006 05:02 PM CST

    Frase per l'antologia: el vostre problema es diu 3 per cent. La paternitat no podia ser altra que la del genial president Maragall. Ara podríem refundar la frase del nostre president per una de nova: el vostre problema es diu més de 10 milions d'euros. Això és el que, pel cap baix, us heu gastat en la vostra campanya. Edicions de dvds, encartaments a diaris, festes i festetes, equips de so, equips multimèdia, autocars amb padrines amunt i avall, anuncis per tot el país, trajes guapos, postes en escena i escenografies diverses, sopars...La llista és llarga i la despesa és molt més que important. Us veieu a govern perquè en Rodríguez Zapatrilero us ho va perjurar. I vàreu dir-vos: què carai, una campanya és una campanya. I vinga a gastar i vinga a donar corda al doctor Floyd i les seves idees de "bomberu". I així heu anat passant els dies fins arribar a la famosa nit de l'1 de novembre i fins que els quinquis del Baix Llobregat i els bèsties del Ripollès us han fotut fora. Llavors us ha vingut la histèria de primera: qui pagarà el merder? Qui paga el sopar, el dvd, l'autocar, l'anunci i tota la mandanga? D'on us sortiran les misses, patriotes de capçalera? Es per això que us passeu el dia picant i repicant amb la cassoleta, traient bilis entre queixal i queixal, insultant a tort i a dret, escrivint cartetes, bramant per tot el país. El vostre problema es diu més de 10 milions d'euros i no sabeu per on començar. A en Roca li van perdonar la pasta, però ell tenia un govern al darrera, vosaltres ja no.

  • De la rabieta de la qualitat democràtica

    Posted: 08 Nov 2006 12:36 PM CST

    El 17 d'octubre de 1999. Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC (+ ICV) obté 1.183.299 vots, CiU en recull 1.178.420. És a dir, gairebé 5.000 vots més per als socialistes. Aquesta diferència absoluta, no obstant, no es va reflectir en escons, ja que el PSC de Maragall va quedar-se amb 52 diputats mentre que la darrera Convergència de Pujol va sumar-ne 56. Llavors els socialistes van brandar que ells que havien tingut més vots absoluts es mereixien governar el país. CiU, en canvi, va esgrimir que el sistema parlamentari era així (que hi farem) i que evidentment, qui tenia més diputats al Parc de la Ciutadella li corresponia fer govern. Tenien raó, el sistema parlamentari és així. Altra cosa seria un sistema presidencialista, un sistema majoritari o una dictadura. En la majoria de Parlaments del Món mundial, qui aconsegueix més diputats governa. I efectivament així va anar, CiU va acabar ostentant el Govern de Catalunya amb el suport extern del PP. El que és sorprenent és que CiU hagi canviat d'opinió recentment. Diuen ara, que són ells que els han de governar perquè han guanyat les eleccions. Legitima aspiració. Ara bé, els que defensaven el sistema parlamentari el 1999 resulta que ara, davant de la majoria parlamentària (de 70 diputats) de l'Entesa Nacional de Progrés, acusen els membres del pacte de rebaixar la qualitat democràtica del país. En resum, quan em beneficia, creiem en les regles del joc i quan ens van en contra, ens queiem com la mainada. El 99 CiU tenia raó el 2006, té ràbia.

  • El Tercio de Montserrat es posa a caminar al costat de la Brunete Mediática

    Posted: 08 Nov 2006 12:32 PM CST

    No hi ha espera. La suma de prodigiosos interessos que confiaven en la sociovergència o en un govern de Mas en solitari no poden aguantar el pacte de l'Entesa nacional i de progrés. No hi ha espera. Tota la intel.ligència convergent s'ha allistat en el nou Tercio de Montserrat per fer costat a l'altra intel.ligència: la popular. No han permès que el govern tingui la mínima oportunitat d'equivocar-se. Ja li han saltat a la iogular. L'article indignant i indignat de Ferran Sáez n'és el principal botó de mostra: la fúria de Mas ha estat acompanyada per la fúria de les cassolades i, finalment, per la fúria dels opinadors. Sáez ha perdut els papers i taula d'escriure. I amb ell uns quants més. Des de la causa republicana demanem explicacions a Vicent Sanchis, el director del Diari Avui, per tant atac desaforat. Sanchis ha escrit i reescrit sobre la Brunete Mediática, criticant l'insult i l'atac desaforat. Doncs bé, l'estil barroer i la mala llet li ha entrat en el seu diari. Seran dies terribles d'una virulència sense parangó. La intel.ligència apuntarà i les cassoles dispararan. L'objectiu final crear un estat d'opinió al país infernal i, amb ell, crispar la situació política, econòmica i social. No se'n sortiran, ésclar. Aquí poden venir els Ferran Sáez de torn que no pararem. Ja ho saps, estimat Ferran, si hi ha algú amb marxa és un conductor de furgoneta, si hi ha algú que tingui les espatlles fortes és un professor d'ESO, si hi ha algú que toqui de peus a terra és un jardiner. Tota aquesta tropa està liderada per un ripollès de ferro: en Puigcercós. I darrera de tots ells, anem nosaltres: lampistes, guixaires, carnissers, visitadors mèdics, pagesos del terrós, veterinaris, funambulistes, pèrits mercantils, escrivents, lletraferits, paletes i gent del morro fort. Es a dir el país, Ferran, el puto país.

  • La Santa Aliança Opositora: CiU, el PP i Ciutadans

    Posted: 08 Nov 2006 11:55 AM CST

    Quan Esquerra va dir que no a l'Estatuet que en Mas va portar de la fira de Rebaixes de la Moncloa, el mateix líder esperitual convergent va acusar-nos de "compartir viatge amb el PP". Eren dies de vi i roses pels convergents que es feien fotos amb en ZP fins i tot per ser publicades a les pàgines de l'Hola. Vés per on, i com canvien les coses en aquest món copernicà, que CiU s'ha trobat compartint oposició no només amb el PP sinó amb els skins-fashion de Ciutadans. Quina bancada opositora més galdosa. El nou tripartit de moda no és pas el del govern, és el de l'oposició: el tripartit de la benzina: CiU+PP+Ciutadans. Áhir els vam veure en viu i en directe. Tots tres van coincidir en disparar sobre el pianista republicà: Rajoy a la seva o sigui buscant alguna connexió entre la causa republicana i la Guerra Santa, els Ciutadans alertant del gran pes d'Esquerra a govern i, finalment, els "convers" furgant en el fet que el nou govern conté una Vicepresidència (seguint el fil de J.B Culla al programa-trona d'en Bassas on venia a dir que la idea de vicepresidència era un manlleu dels espanyols, com si els EE.UU no tinguéssin cap vicepresident) En fi, mentre el nou govern va fent passes tranquil.les i serenes, el tripi opositor va calant foc al bosc.

  • Villarroel, Villarroel! Ignorants!

    Posted: 07 Nov 2006 05:02 PM CST

    Quatre petits burgesos de la Barcelona gran van reunir-se davant del local d'Esquerra de Barcelona. Cridaven com possessos a favor del seu gurú Artur Mas. S'havien convocat i autoconvocat a través dels seus telèfons portàtils en els bars de moda o les botigues cares que acostumen a frequentar. Van acudir puntuals a la cita perquè segurament els esperaven més tard en altres indrets on la seva presència és indispensable per enaltir la Barcelona guapa. Els seus crits anaven contra aquest govern de xarnegos i rústics que s'acaba de formar. "No pot ser que les minyones i els jardiners ens hagin fet això" (Ferran Sáez hi afegiria: i els conductors de furgoneta!) Purs de raça com són aquest patriotes convergents devien ignorar a què es deu que a Barcelona hi hagi un carrer dedicat a un tal Villarroel. El carrer on cridaven, el carrer on és la seu de la gran casa republicana. Doncs Villarroel era un xarnego, sí, com Carod, com Saura i com en Montilla. Antoni de Villarroel era un xarnegàs fill d'un gallec i una asturiana, criat a Barcelona. El xarnegàs Villarroel va ser el capdavanter de la resistència catalana al setge de Barcelona de la guerra de successió. Va ser ferit i va ser fet pres. Villarroel va passar-se més de 10 anys a la presó amb l'únic delicte d'haver defensat les llibertats nacionals del poble de Catalunya. Un xarnegàs. Morí al cap de poc ser alliberat. Mentre això li passava al xarnegàs alguns catalans de socarel i quaranta-mil cognoms s'afegien a la causa botiflera. Aquest és el nostre país, amb les seves grandeses i les seves misèries.

  • Els opinadors de l'Avui treien foc pels queixals

    Posted: 07 Nov 2006 04:39 PM CST

    Alguns opinadors del diari Avui s'han llançat en tromba contra el nou govern de l'Entesa nacional i de progrés. Alguns d'ells devien tenir en cartera algun càrrec immiment en la nova Generalitat convergent. Recordem, per exemple que Oliver el gran havia estat un dels capitostos de TV3. El cas és que la majoria dels opinadors del diari, inclòs el director camuflat de Desclot, s'han llançat a la pallissa del nou govern. Un escriptor (sic) com Jordi Cabré s'ha desbordat en la seva columna qualificant Montilla com un nouvingut al primer pla de la política catalana. Fins ara pensàvem que el nouvingut era un tal Mas que tot el seu meritatge polític és una simple carrera administrativa dins la Generalitat tutelada per la família Pujol. Descobrim moltes coses gràcies al tal Cabré, independentista sui generis que va esgargamellar-se en favor de Mas i del seu pacte vergonyant de la Moncloa. Sorprenent també ha estat la tribuna del senyor Ferran Sáez i Mateu qualificant Esquerra de "regionalistes radicals". Només la ràbia d'haver perdut alguna cosa important duu a un professor de la Rovira i Virgili a expressar-se amb tamanya desproporció. Quina direcció general has perdut, amic de l'ànima? La frase quasi última de Sáez és una desproporció increïble: "quans patriotes professionals podran deixar de ser jardiners, conductors de furgoneta i professors d'ESO durant una temporadeta". Al comentari d'un teòric professor d'universitat li podríem afegir "quants columnistes barats hauran d'esperar una temporadeta més a tenir un càrrec que els ajudi a arrodonir el final de mes". El diari Avui torna a ser, en mans d'aquesta gent, el diari que els republicans comprem per ser insultats. Fins quan?

  • Tot esperant Huguet

    Posted: 07 Nov 2006 02:27 PM CST

    Un dels consellers republicans que aconseguia bones notes era Josep Huguet. Va seguir l'estela del malaguanyat Pere Esteve i va fer-se, de seguit, amb la confiança del sector del petit comerç i del turisme. Sectors que encara no havien oblidat el mal gust de boca dels temps horribles de l'indocumentat Antoni Subirà, un tipus conegut per les seves sortides de to i pel menyspreu absolut cap al sector turístic. Huguet va entrar amb la conselleria al cap i es va posar aviat a quaranta mil revolucions per connectar-se amb el sector. El petit comerç va ser protegit gràcies a la llei d'horaris comercials i a la llei d'equipaments comercials. El sector del turisme va viure amb il.lusió la posta en marxa del Pla Estratègic del Turisme, un autèntic full de ruta que per primer cop definia el model turístic del país. Del consum destacarem la defensa dels drets dels catalanoparlants. En pocs mesos, Huguet va guanyar-se confiança i crèdit en el sector. No oblidarem els elogis que un home fort del turisme català li va dedicar a Josep Huguet en una recent celebració de l'Any Internacional del Turisme, tipus humil i més aviat tímid Huguet va ruboritzar-se veient com un dels capistostos del turisme li engegava elogis i lloances, i això que ja no ostentava cap càrrec a la Generalitat. És per això que tan el petit comerç com el sector turístic veuen amb bons ulls l'arribada d'un home que, fins i tot, va merèixer elogis del capo de Foment Nacional del Treball, en Joan Rosell, per la feina feta en la internacionalització de les empreses. Tot esperant Huguet, doncs.

  • Zapatero “trilero”

    Posted: 07 Nov 2006 06:49 AM CST

    Vam començar la campanya amb l'equació: PSOE+CiU= MAS. I no ens equivocàvem gaire. Per no dir gens ni mica. Com és sabut, el pacte de la Moncloa entre Artur Mas i Zapatero implicava a canvi de la foto tres requisits. A saber, 1.ERC fora del Govern; 2.Maragall eliminat; i 3. Mas president amb el suport passiu del PSC. La primera premissa es va consumar l'11 de maig de 2006. La segona es va complir quan Montilla substituïa al President Maragall. La tercera, però no s'ha donat. I no s'ha donat perquè el PSC, no ha fet cas de les ordres de Ferraz i ha optat per reeditar el pacte catalanista i d'esquerres. És clar, doncs, que Mas i Duran es deuen sentir estafats. Ni més ni menys, que aquells turistes que a la Rambla de Barcelona estan convençuts de quin és el pot que amaga la pilota. ZP s'ha erigit com un autèntic triler. Primer pactant la sociovergència (que desitjaven els convergents) i després xiulant quan s'ha reeditat el Govern d'Esquerres. S'ho van jugar tot a una carta, tot a una sola opció i han perdut. Després reclamaran la legitimitat moral, bramaran pel que ells consideren una estafa, etc. però en realitat s'han quedat amb la cara del que jura i perjura que la piloteta hi era. Suposo que els servirà per aprendre a no creure's en ZP o a no apostar-ho tot en una campanya massa agressiva.

  • El Diari Republicà supera les 20.000 visites

    Posted: 07 Nov 2006 06:41 AM CST

    Encara no fa dos mesos que neixia aquest bloc i ja hem superat les 20.000 visites, arribant avui a les 30.000 pàgines vistes. Diari Republicà va néixer amb la voluntat ferma i decidida de contribuir a la causa republicana, a la causa de l'Esquerra. Ho vam dir sense cap mena d'ambigüitat i així ho seguim mantenint. No som, com ens defineix algun company de la blogosfera, cap confidencial. Perquè no volem acarnissar-nos amb el rumor, la debilitat personal o la tafaneria política sense substància. El nostre armament pesat és la consigna, l'argument polític, atiar el foc del debat amb les càrregues dels nostres posts. I a fe de Déu que la causa republicana ens segueix en el viatge. Que ningú dubti d'una cosa, que mentre Esquerra sigui atacada per terra, mar i aire, nosaltres seguirem al peu del canó. En definitiva: les cassoles no ens fan por.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)