7.11.06

diari republicà

diari republicà

  • Zapatero “trilero”

    Posted:

    Vam començar la campanya amb l'equació: PSOE+CiU= MAS. I no ens equivocàvem gaire. Per no dir gens ni mica. Com és sabut, el pacte de la Moncloa entre Artur Mas i Zapatero implicava a canvi de la foto tres requisits. A saber, 1.ERC fora del Govern; 2.Maragall eliminat; i 3. Mas president amb el suport passiu del PSC. La primera premissa es va consumar l'11 de maig de 2006. La segona es va complir quan Montilla substituïa al President Maragall. La tercera, però no s'ha donat. I no s'ha donat perquè el PSC, no ha fet cas de les ordres de Ferraz i ha optat per reeditar el pacte catalanista i d'esquerres. És clar, doncs, que Mas i Duran es deuen sentir estafats. Ni més ni menys, que aquells turistes que a la Rambla de Barcelona estan convençuts de quin és el pot que amaga la pilota. ZP s'ha erigit com un autèntic triler. Primer pactant la sociovergència (que desitjaven els convergents) i després xiulant quan s'ha reeditat el Govern d'Esquerres. S'ho van jugar tot a una carta, tot a una sola opció i han perdut. Després reclamaran la legitimitat moral, bramaran pel que ells consideren una estafa, etc. però en realitat s'han quedat amb la cara del que jura i perjura que la piloteta hi era. Suposo que els servirà per aprendre a no creure's en ZP o a no apostar-ho tot en una campanya massa agressiva.


  • El Diari Republicà frega les 30.000 visites

    Posted:

    Encara no fa dos mesos que neixia aquest bloc i avui arribarem a les 30.000 visites. Diari Republicà va néixer amb la voluntat ferma i decidida de contribuir a la causa republicana, a la causa de l'Esquerra. Ho vam dir sense cap mena d'ambigüitat i així ho seguim mantenint. No som, com ens defineix algun company de la blogosfera, cap confidencial. Perquè no volem acarnissar-nos amb el rumor, la debilitat personal o la tafaneria política sense substància. El nostre armament pesat és la consigna, l'argument polític, atiar el foc del debat amb les càrregues dels nostres posts. I a fe de Déu que la causa republicana ens segueix en el viatge. Que ningú dubti d'una cosa, que mentre Esquerra sigui atacada per terra, mar i aire, nosaltres seguirem al peu del canó. En definitiva: les cassoles no ens fan por.


  • Vall-Clara i els pallassos de Ciutadans

    Posted:

    Anit, a l'Àgora de l'impecable Ramon Rovira, vam assistir al naixament d'un tertulià televisiu que pot fer furor. Ens referim a en Joan Vall-Clara, l'home fort del Punt. A diferència de tertulians postissos, carregosos, que no diuen res i que amb prou feines es mullen, Vall-Clara parla clar i amb accent gironí. Té la pinta de tipus sense complexos que tot el que t'ha de dir, t'ho dirà a la cara. Vall-Clara va envestir directament el fatxenda de l'Espada. I va quedar maca, la criatura. En Vall-Clara, fet i fotut, va venir a dir que en qualsevol país europeu quan hi ha moments de crisi surten els pallassos. Coluche a França, Ciccolina a Itàlia, Ruiz-Mateos a les espanyes i al nostre país: en Rivera i els Ciutadans. Així de clar. L'Espada va replicar com va poder i llavors es va trobar amb la mirada killer d'en Vall-Clara i el seu verb sense escrúpols: "Ciutadans són pallassos en el fons i en la forma". Vall-Clara va trobar la millor manera d'enfocar el fenomen de Ciutadans. L'únic que criticaríem del programa de Rovira és aquesta voluntat d'anar convidant fantotxes espanyols. A què treu cap que es doni tant de micro i tant de poder a gent que a Catalunya no és representativa? Els del programa haurien de fer una reflexió al voltant de la representativitat que atorguen a algunes veus.


  • Duran i Mas ploren la no intervenció de Zapatero

    Posted:

    La subordinació de la política catalana a l'espanyola que pretenia CiU té en aquestes hores una evidència monumental: Mas i Duran enyoren en públic la falta d'atenció de Zapatero. Fins al punt que, immediatament, l'han avisat que no compti amb ells per votar res a Madrid. S'ha acabat l'idili convergent a Madrid? Mas i Duran han estat reclamant, durant hores, que Zapatero els hi donés un cop de mà en l'assumpte que tenien a mitges: la sociovergència. Mai en la política catalana havíem assistit a un capítol tan trist de submissió per part d'una força política del país. Què és això de demanar a un president espanyol que intervingui en els pactes a Catalunya? Què és això de subordinar els suports a Madrid al que el PSOE pugui fer al nostre país? És així com es vol contruir la pàtria? Ara els patriotes de butxaca, i de cartera, volen donar lliçons. Els mateixos, com ha dit Bru de Sala a RAC1, que han protagonitzat una traïció immensa al país, el pacte de la Moncloa, equiparable al Compromís de Casp. Volieu vendre el país i sortosament us ha sortit malament. Ara, aneu a plorar a la falda d'en Zapatero, que el més segur és que us saludi amb el somriure dels timadors.


  • "Quedar-nos a l'oposició"

    Posted:

    Dins la gent republicana hi ha un sector lloable que apareix amb l'argument que el millor hauria estat "quedar-nos a l'oposició". És una actitud respectable però que no té res a veure amb els objectius republicans de construir sobirania. Com es construeix sobirania? Treballant per les polítiques socials i per les polítiques nacionals. Es construeix més sobirania defensant el petit comerç des de govern que anant a una manifestació. Es construeix més sobirania defensant la cultura catalana a Frankfurt que no pas fent una pregunta a govern des dels bancs de l'oposició. Es construeix sobirania treballant en defensa dels sectors productius del país, procurant per la gent gran o gestionant el fenomen de la immigració. El "quedar-nos a l'oposició" suposaria dos possibles escenaris gens bons pel país. El primer la sociovergència o dit d'una altra manera: anestèsia total per Catalunya, o un govern flac de Convergència que hauria suposat un retorn al passat. En tots dos casos, el "quedar-nos a l'oposició" hauria situat la política catalana com un apèndix de l'espanyola. Es a dir: el país hauria estat dirigit per control remot des del PSOE. En no quedar-nos a l'oposició, a més, torna a situar Esquerra com una força de govern. Tornem per governar, tornem per decidir i tornem per servir al país. Mal els pesi a alguns, mal els pesi als qui van intentar, des del primer dia del Pacte del Tinell, foragitar-nos i minoritzar-nos. La cultura fundacional d'Esquerra no és pas la d'estar a l'oposició, sinó que és el compromís amb les institucions catalanes. Aquesta és la nostra raó de ser i no cap altra. Macià, Companys, Irla, Tarradellas constaten aquest compromís. I fins i tot de les vuit legislatures de la Generalitat recent, en quatre Esquerra haurà tingut pes i influència a govern. Argumentar que és millor quedar-nos a l'oposició és una posició respectable però té res a veure amb l'origen d'Esquerra i, molt menys, amb el nostre destí. Que no és cap altre que la llibertat del nostre país.


  • Una oferta molt generosa

    Posted:

    Ahir i avui l'Artur Mas ha insistit en el mateix: "als d'Esquerra els hi vam fer una oferta molt generosa". És a dir que rere el famós pacte nacional amb el que s'esduda Convergència hi havia, solament, "una oferta molt generosa" de càrrecs, cadires i una bona trona per Carod-Rovira. Aquest és el concepte de pacte nacional per a CiU. No hi havia horitzó pel país perquè no n'hi podia haver: CiU ja s'havia venut el país i el seu futur a la Moncloa. No hi havia en el "pacte nacional" de CiU cap voluntat d'anar endavant, cap interès de salvaguardar la llengua- com en 23 anys de reculades permanents- cap interès de voler ser a Europa, cap proposta per fer un "Pla Ibarretxe" i proposar un referèndum per l'autodeterminació. Res. Darrera "el pacte nacional" de CiU hi havia, només, "una oferta molt generosa". CiU, a més, va arribar a creure's les seves pròpies mentides sobre Esquerra i va pensar que per "una oferta molt generosa" Esquerra acabaria dient que sí. Amb la seva subhasta d'ofertes i contraofertes, CiU ha explicitat a la perfecció quins són els seus objectius en política: ocupar cadires i para de comptar.


  • Els cassola-borroka

    Posted:

    Convergència i Unió afirma que el govern de l'Entesa no ha acceptat els resultats de les eleccions. Una afirmació de propaganda que pensen repetir fins que alguna persona càndida se l'acabi empassant. Però el que està clar és que CiU no accepta, ni acceptarà, el legítim dret dels partits a buscar aliances i a crear majories. Ells en són incapaços, com el PP, i com el PP pensen coalligar-se amb la seva pròpia desesperació. Lluny d'admetre que hi ha un sistema democràtic que permet els governs de coalició s'aventuren a tres o quatre anys més d'oposició heavy, duríssima, implacable. El primer símptome és la cassola-borroka, és a dir l'enviament massiu de padrines i tietes kamikazes als programes de la ràdio, de la tele, a les seus dels partits, on faci falta. La propaganda convergent les ensinistra a la perfecció: "ens han robat el govern" diuen i, en el fons, repeteixen la vella màxima de Marta Ferrusola: "ens han entrat a robar a casa". Les cassola-borroka són l'expressió que CiU ha deixat de ser CiU per acostar-se al moll de l'os del PP: agitació, propaganda pel fet i el que faci falta. Si guanyen, supèrbia, si perden, sublevació. El pitjor dels casos és que a Catalunya, i a quasi tot arreu, l'estratègia del desordre no ven. La tàctica dels cassola-borroka pot ser bona per mantenir un nucli actiu de kamikazes casolans. Però no sembla pas l'encertada per començar a corregir el rumb i recuperar, algun dia, el govern. Per ells i elles va.


  • Dos i la fúria

    Posted:

    La compareixença d'en Mas i en Duran ha estat tot un exercici de fúria desfermeda. Mas ha destinat les seves energies a carregar contra el pacte de l'Entesa. No hi ha hagut cap bocí d'autocrítica, ni de reflexió serena. Cap. Del que es tractava era de llançar el mateix missatge cap a la tropa: ens han robat el govern i ho han fet sense dissimul. Interessant resultava veure la cara que feia Duran: semblava absent, semblava perdut a les quimbambes mentre Mas desgranava el manual d'acció que li havia dictat Madí. "El govern no tindrà qualitat democràtica" aventurava Mas a l'estil 2003 quan també van advertir de la manca de legitimitat de la presidència d'en Maragall. Pitjor encara quan Duran ha intervingut avisant el PSOE que no tindrien el suport de Convergència. Llavors tot ha saltat pels aires. Llavors s'ha demostrat que rere de tot plegat hi havia un intent de supeditar la política catalana a l'espanyola. Tu em dones suport a Barcelona i jo a Madrid. I com que tu no m'has ajudat a Barcelona, ara jo no t'ajudo a les Espanyes. Els patriotes han quedat desemmascarats de cop. Però s'ha acabat la compareixença i ens ha quedat la sensació que rere el soroll no hi havia res més que fúria. La fúria d'haver perdut trones i cadires, la fúria de no poder generar ingressos per pagar la costosa campanya, la fúria de no tenir pes a Madrid, la fúria de no poder tenir algun ministeri. El millor, però, és la sensació estranya que entre els dos compareixents també hi havia fúria manifesta. Cada cop que en Mas es girava per buscar algun gest de complicitat de Duran només trobava silenci o cares buides. Si no ho arreglen, els dos socis coalligats de la federació poden acabar molt bé. La nit de Sant Valentí ja és aquí, estimats federats.


  • Acebes: “el independentismo es mucho más fuerte que hace tres años”

    Posted:

    De cara a resoldre els dubtes que l'Entesa Nacional i de Progrés pugui haver generat entre alguns votants d'Esquerra, n'hi ha prou amb les declaracions que ha fet, avui mateix, el secretari general del PP, Ángel Acebes. Es tracta d'unes opinions molt aclaridores que es comenten per si mateixes:

    "El independentismo es hoy mucho más fuerte que hace tres años y el Gobierno español mucho más débil. (...) El ejemplo más claro es la reedición del tripartito catalán".

    "El presidente del Gobierno ha pactado en inferioridad de condiciones, (...) con una debilidad del PSOE frente a sus aliados independentistas todavía mayor que la vez anterior".

    "Zapatero ha conseguido que haya en Cataluña un gobierno en el que el PSOE es más débil y los independentistas de Carod mucho más fuertes, (...) y un gobierno mucho más radical que pone en manos del líder de ERC la gestión de Cataluña y su influencia, cada vez mayor, en el conjunto de España".

    "Con su política de cesión ante el nacionalismo más radical, Zapatero no ha conseguido asentar ni tranquilidad, ni convivencia, sino más radicalidad, menos libertad, más división y más incertidumbre y preocupación en Cataluña y España".


  • Sempre els quedaran les cassolades!

    Posted:

    Convergència s'assembla cada vegada més a un club d'agit-prop. Els qui ahir eren els reis del pacte, del pragmatisme, de l'alta política, ara s'han convertit en fabricants de dvds i muntadors de ciris estrambòtics com el jurament davant la tomba de Guifré el Pelós. Han estat incapaços de sumar majories o d'aconseguir un èxit que els permetés governar en solitari. Veient novament com se'ls escapen els socis, es dediquen ara a instigar el malestar contra un govern que encara s'ha de constituir. Trucades, mobilitzacions, correus electrònics, declaracions intempestives...i cassolades. És l'últim que faltava veure dels respectables convergents: passejar pel carrer picant una cassola. Qui els havia de dir a la gent d'ordre que haurien de sortir al carrer i fer allò que sempre han criticat tant: manifestar-se, fer merder, cridar pels carrers...L'important, però, és que no facin autocrítica. Mentre no avaluin tot el que han fet malament, que ha estat molt, s'aniran perpetuant en l'error. Si segueixen per aquest camí, que no ens estranyi que aviat els veiem buscant àcid bòric pels carrers de Barcelona.


Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)