11.11.06

diari republicà

diari republicà

  • Per CiU la Generalitat només ha tingut dos presidents: Pujol i Mas.

    Posted: 10 Nov 2006 03:07 PM CST

    CiU ha intentat deslegitimitzar els presidents de la Generalitat que no siguin del seu color polític. Prova d'això, per exemple, és el linxament que ha patit Pasqual Maragall en els últims anys. Se l'ha atacat per tots costats i, fins i tot, s'han llançat les difamacions més bèsties sobre la seva persona. Darrera Maragall ha vingut Montilla. Abans que el de Cornellà prengui possessió ja ha patit el linxament més dur de tota la història. Curiosament i en paral.lel a les atzagaiades que patia Montilla un escriptoret menor ha gosat biografiar Companys. Un escriporet que es mou dins l'órbita convergent i que va de savi meravellós. La biografia ha acabat essent un pastitxe fastigós contra el president màrtir. El problema de Companys és no ser de Convergència, ésclar, i haver estat un màrtir antifeixista, esquerranós, compromès, valent i, vés per on: d'ERC. Però la consigna de CiU ha estat sempre pensar que la Generalitat va ser fundada per Pujol. I és per això que es va voler oblidar Macià i Companys, que no es va fer cap esforç per recuperar Irla i que es va tenir sempre sota sospita a Terradellas. La història l'han volgut reescriure els convergents. Han ignorant els presidents del passat i han menystingut els presidents del present o del futur. Per què? Perquè no són dels seus. Nosaltres considerem Pujol el nostre president. Com Irla, com Companys, com Maragall i com el que hagi de venir. Aquesta és la nostra diferència: nosaltres estimem el país, ells només estimen el partit. Nosaltres recordem Pujol, ells ignoren Irla o Terradellas, insulten Maragall o Companys.

  • Els malparits d'Esquerra van bé

    Posted: 10 Nov 2006 02:29 PM CST

    Avís per a navegants:a Esquerra les coses van més bé dels que alguns intoxicadors podien imaginar. Alguns van pensar que a Esquerra no es podria suportar l'efecte Montilla. Que el sector barretina i el sector proconvergent començarien a armar el motí de la Bounty. Doncs les primereres informacions que ens arriben apunten a tot el contrari. En un territori nacionalista per excel.lència, el nom del qual no pensem apuntar per no donar pistes a l'enemic, les coses van de primera. En una setmana ja s'han posat en marxa cinc llistes per a les municipals i s'han donat d'alta prop d'una quinzena de militants. Èxit rotund, doncs. Qui esperava que Esquerra no aguantaria el xàfec, l'ha tirat al pal. I a més, en determinats sectors del pinyol republicà consideren que com més cassoles surtin al carrer més rèdits per Esquerra. Perquè el republicà és com abella: si l'emprenyes, pessiga de valent. Com més insults, cartes, trucades de padrines, cassoles i vilipendis rebi Esquerra, més tancaran files els malparits de republicans. Són així. I és que això d'Esquerra és una cosa grossa: els han fotut a la presó durant la república, els han afusellat, els han fet creuar la frontera, els han tingut contra les cordes, els han minoritzat, els han perseguit, i ningú pot amb ells. Franco i Hitler ho van provar. També la Lliga i Lerroux. Però van aguantar. Si els republicans han pogut amb les monstres del feixisme és difícil que no puguin aguantar la fressa d'un cop de cassola o l'article d'un tal Fernandito Sáez. I al cim, els malparits van creixent. No volem ser repetitius però en aquestes altures de la partida no se'ns acut acabar aquest post amb una frase: "Visca la Terra, amunt l'Esquerra".

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)