9.11.06

diari republicà

diari republicà

  • El vostre problema es diu més de 10 milions d'euros

    Posted:

    Frase per l'antologia: el vostre problema es diu 3 per cent. La paternitat no podia ser altra que la del genial president Maragall. Ara podríem refundar la frase del nostre president per una de nova: el vostre problema es diu més de 10 milions d'euros. Això és el que, pel cap baix, us heu gastat en la vostra campanya. Edicions de dvds, encartaments a diaris, festes i festetes, equips de so, equips multimèdia, autocars amb padrines amunt i avall, anuncis per tot el país, trajes guapos, postes en escena i escenografies diverses, sopars...La llista és llarga i la despesa és molt més que important. Us veieu a govern perquè en Rodríguez Zapatrilero us ho va perjurar. I vàreu dir-vos: què carai, una campanya és una campanya. I vinga a gastar i vinga a donar corda al doctor Floyd i les seves idees de "bomberu". I així heu anat passant els dies fins arribar a la famosa nit de l'1 de novembre i fins que els quinquis del Baix Llobregat i els bèsties del Ripollès us han fotut fora. Llavors us ha vingut la histèria de primera: qui pagarà el merder? Qui paga el sopar, el dvd, l'autocar, l'anunci i tota la mandanga? D'on us sortiran les misses, patriotes de capçalera? Es per això que us passeu el dia picant i repicant amb la cassoleta, traient bilis entre queixal i queixal, insultant a tort i a dret, escrivint cartetes, bramant per tot el país. El vostre problema es diu més de 10 milions d'euros i no sabeu per on començar. A en Roca li van perdonar la pasta, però ell tenia un govern al darrera, vosaltres ja no.


  • De la rabieta de la qualitat democràtica

    Posted:

    El 17 d'octubre de 1999. Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC (+ ICV) obté 1.183.299 vots, CiU en recull 1.178.420. És a dir, gairebé 5.000 vots més per als socialistes. Aquesta diferència absoluta, no obstant, no es va reflectir en escons, ja que el PSC de Maragall va quedar-se amb 52 diputats mentre que la darrera Convergència de Pujol va sumar-ne 56. Llavors els socialistes van brandar que ells que havien tingut més vots absoluts es mereixien governar el país. CiU, en canvi, va esgrimir que el sistema parlamentari era així (que hi farem) i que evidentment, qui tenia més diputats al Parc de la Ciutadella li corresponia fer govern. Tenien raó, el sistema parlamentari és així. Altra cosa seria un sistema presidencialista, un sistema majoritari o una dictadura. En la majoria de Parlaments del Món mundial, qui aconsegueix més diputats governa. I efectivament així va anar, CiU va acabar ostentant el Govern de Catalunya amb el suport extern del PP. El que és sorprenent és que CiU hagi canviat d'opinió recentment. Diuen ara, que són ells que els han de governar perquè han guanyat les eleccions. Legitima aspiració. Ara bé, els que defensaven el sistema parlamentari el 1999 resulta que ara, davant de la majoria parlamentària (de 70 diputats) de l'Entesa Nacional de Progrés, acusen els membres del pacte de rebaixar la qualitat democràtica del país. En resum, quan em beneficia, creiem en les regles del joc i quan ens van en contra, ens queiem com la mainada. El 99 CiU tenia raó el 2006, té ràbia.


  • El Tercio de Montserrat es posa a caminar al costat de la Brunete Mediática

    Posted:

    No hi ha espera. La suma de prodigiosos interessos que confiaven en la sociovergència o en un govern de Mas en solitari no poden aguantar el pacte de l'Entesa nacional i de progrés. No hi ha espera. Tota la intel.ligència convergent s'ha allistat en el nou Tercio de Montserrat per fer costat a l'altra intel.ligència: la popular. No han permès que el govern tingui la mínima oportunitat d'equivocar-se. Ja li han saltat a la iogular. L'article indignant i indignat de Ferran Sáez n'és el principal botó de mostra: la fúria de Mas ha estat acompanyada per la fúria de les cassolades i, finalment, per la fúria dels opinadors. Sáez ha perdut els papers i taula d'escriure. I amb ell uns quants més. Des de la causa republicana demanem explicacions a Vicent Sanchis, el director del Diari Avui, per tant atac desaforat. Sanchis ha escrit i reescrit sobre la Brunete Mediática, criticant l'insult i l'atac desaforat. Doncs bé, l'estil barroer i la mala llet li ha entrat en el seu diari. Seran dies terribles d'una virulència sense parangó. La intel.ligència apuntarà i les cassoles dispararan. L'objectiu final crear un estat d'opinió al país infernal i, amb ell, crispar la situació política, econòmica i social. No se'n sortiran, ésclar. Aquí poden venir els Ferran Sáez de torn que no pararem. Ja ho saps, estimat Ferran, si hi ha algú amb marxa és un conductor de furgoneta, si hi ha algú que tingui les espatlles fortes és un professor d'ESO, si hi ha algú que toqui de peus a terra és un jardiner. Tota aquesta tropa està liderada per un ripollès de ferro: en Puigcercós. I darrera de tots ells, anem nosaltres: lampistes, guixaires, carnissers, visitadors mèdics, pagesos del terrós, veterinaris, funambulistes, pèrits mercantils, escrivents, lletraferits, paletes i gent del morro fort. Es a dir el país, Ferran, el puto país.


  • La Santa Aliança Opositora: CiU, el PP i Ciutadans

    Posted:

    Quan Esquerra va dir que no a l'Estatuet que en Mas va portar de la fira de Rebaixes de la Moncloa, el mateix líder esperitual convergent va acusar-nos de "compartir viatge amb el PP". Eren dies de vi i roses pels convergents que es feien fotos amb en ZP fins i tot per ser publicades a les pàgines de l'Hola. Vés per on, i com canvien les coses en aquest món copernicà, que CiU s'ha trobat compartint oposició no només amb el PP sinó amb els skins-fashion de Ciutadans. Quina bancada opositora més galdosa. El nou tripartit de moda no és pas el del govern, és el de l'oposició: el tripartit de la benzina: CiU+PP+Ciutadans. Áhir els vam veure en viu i en directe. Tots tres van coincidir en disparar sobre el pianista republicà: Rajoy a la seva o sigui buscant alguna connexió entre la causa republicana i la Guerra Santa, els Ciutadans alertant del gran pes d'Esquerra a govern i, finalment, els "convers" furgant en el fet que el nou govern conté una Vicepresidència (seguint el fil de J.B Culla al programa-trona d'en Bassas on venia a dir que la idea de vicepresidència era un manlleu dels espanyols, com si els EE.UU no tinguéssin cap vicepresident) En fi, mentre el nou govern va fent passes tranquil.les i serenes, el tripi opositor va calant foc al bosc.


Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)