20.11.06

diari republicà

diari republicà

  • La majoria dels lectors de Diari Republicà donen suport a l’Entesa

    Posted: 20 Nov 2006 06:37 AM CST

    Si el Diari Republicà es comportés com algun dels mitjans de comunicació que feien enquestes abans de les eleccions, ara diríem que Catalunya està a favor de l’Entesa. D’una mostra de 688 persones que, fins el matí d’avui, han votat a la nostra enquesta sobre el pacte, fins a un 71.1% està d’acord amb la decisió d’ERC d’optar per l’Entesa Nacional i de Progrés. Però no som com els altres, i ho considerarem només una dada orientativa, aproximada, de l’opinió dels nostres lectors. Dit això, i sabent que no es pot extrapolar al conjunt de la població, només una cosa està clara: els partidaris de l’Entesa són moltíssims més que els qui preferien el pacte de CiU amb Esquerra. De fet, aquesta última opció ha estat la menys votada de les 4 opcions possibles, i amb només un 8.4% de respostes queda darrera dels qui creuen que ERC s’hauria d’haver quedat a l’oposició, que són un 11.6%. El temps passarà, i els electors valoraran si el pacte ha estat encertat o no ho ha estat. Llavors veurem si els pronòstics de bon govern es fan realitat.

  • L'eufòria perillosa d'Iniciativa

    Posted: 20 Nov 2006 05:16 AM CST

    Després de les eleccions hi ha un corrent euforitzant dins Iniciativa. Alegres i combatius, els roig-verds-violetes se senten els reis del mambo enmig de la desfeta generalitzada. La formació sauramayolista s'autoelogia per la campanya, pels seus dos diputats de més i per les competències guanyades en el nou govern. El perill és que aquesta eufòria vagi a més. I que els ecosocis es vagin inflant fins l'extrem de creure's els amos de l'Entesa. La temptació pot ser-hi. I sobretot perquè els d'IC creuen que poden créixer a costa d'estirar vot al PSC i també a Esquerra. La responsabilitat d'aquest nou govern, precisament, és de no fer disbarats i també de treballar conjuntament per tirar endavant les polítiques. I no pas de trencar plats i de jugar a cuit-i-amagar. IC ha d'entendre que, a diferència d'Esquerra i del PSC, no té més futur dins un govern que fer anar bé l'Entesa. Es per això que els convindrà rebaixar l'eufòria que tenen i procurar no sobresortir en excés en un govern que s'ha de caracteritzar per l'anar a poc a poc i la bona lletra.

  • La generació bloc normalitza el país.

    Posted: 20 Nov 2006 04:45 AM CST

    La generació bloc és com s’ha començat a anomenar aquesta fornada de catalans i catalanes que fonamentalment tenen quatre coses en comú: ronden la trentena, són professionals d’èxit molt formats, són nacionalment desacomplexats i (d’aquí el nom) opinen a través de les atalaies per excel·lència del segle XXI: els blocs. Hi hauria moltes altres maneres d’anomenar aquest grup d’homes i dones, però el més important es que són l’exponent del que ha de ser el paisatge política català normalitzat. Anem per parts. Com a joves que són, no van ser protagonistes actius de la transició política. Fins i tot, bona part d’ells i elles no van ser-ne ni observadors passius perquè senzillament, encara no havien nascut. Aquest fet, ha marcat probablement la seva posterior evolució política. Ha provocat, que no tinguin en els polítics i sobretot els discursos de l’època cap referent. No haver participat del debat ni la construcció dels consensos que van desencadenar en la Constitució espanyols i l’Estatut de Sau, fa que no se sentin lligats a cap de les hipoteques signades llavors. És en bona part per això, i potser també per haver estat testimonis de l’onada independentista europea dels anys noranta, que són joves nacionalment desacomplexats. Diguem-los sobiranistes, idenpendentistes, nacionalistes o tan se val, la qüestió és que se senten exclusivament catalans. La majoria de la joventut de Polònia se sent polonesa i europea, com ha de ser. La majoria de la generació bloc se sent catalana i europeista, i punt. Aquest és el mínim comú denominador d’una gent, que per altra banda, pot tenir posicionaments polítics molt diferents. Això, d’altra banda, és el que és un país normal: de dretes, esquerres o tot el contrari, però amb el mateix sentiment de pertinença a una comunitat nacional. A una banda hi ha joves de la generació bloc que emulant a Sala i Martin o Sostres (per exemple) opinen des de posicions liberals. Res a dir. A l’altra, hi ha blocaires com Saül Gordillo o personatges com Oriol Junqueras que representen el progressisme nacional. Evidentment que els matisos són extraordinàriament amplis i que no hi ha una divisió política clara. Ara bé, insistim en que l’element fonamental que el lliga és el país. Són aquests, els que més han entès la situació política actual al Parlament i la Generalitat. En un context de normalitat, el partit que representa l’esquerra nacional no pacta (gairebé en cap cas) amb la dreta. L’única excepció, seria si un pacte d’aquestes característiques ens portés a la independència, però aquest no era el cas. Bé, en tot cas, llunylà de les conjuntures actuals, la irrupció de la generació bloc és interessant per una cosa perquè alguns dels seus representants ocuparan, sinó ho fan ja ara, les tribunes d’opinió més importants. I això, més enllà de les fílies i fòbies personals, més enllà de les simpaties polítiques d’uns i altres, serà bo pel país. La generació desacomplexada demana pas.

  • Tot esperant el 20-N

    Posted: 19 Nov 2006 11:15 AM CST

    El 20 de novembre és una data ambivalent. Pels demócrates sense complexos és el xampany i l'alegria pel viatge cap al no-res del dictador Franco. És el principi de l'obertura i de deixar enrere el túnel fosc i opriment. Pels feixistes espanyols és una data de cues davant la tomba i de braçalets negres. Al 20-N s'hi sumarà, a partir de demà, una nova festivitat. Els convergents es concentren per autoafirmar-se com a vencedors de les darreres eleccions. Un nou show madinià que permetrà la congregació de totes les patums convergents. Des del Diari Republicà ens felicitem d'aquest exorcisme col.lectiu, d'aquest psicodrama del dolor pel càrrec perdut i del dolor per no haver bandejat el perniciós govern d'esquerres. Els anirà bé, a tots i a totes, reunir-se al Palau de Congressos i plorar conjuntament. Els faltaran braçalets negres i cues grises. I de ben segur continuaran amb la seva litúrgia habitual: minuts de silenci per la mort de Catalunya, senyeres amb crespons negres i crits de "on estan les mans netes. Convergència s'acaba, i d'això en tots són conscients, i per celebrar-ho es reuniran un 20-N, un dia gris de tardor de calendaris coneguts i de fulles caigudes.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)