8.11.06

diari republicà

diari republicà

  • Villarroel, Villarroel! Ignorants!

    Posted:

    Quatre petits burgesos de la Barcelona gran van reunir-se davant del local d'Esquerra de Barcelona. Cridaven com possessos a favor del seu gurú Artur Mas. S'havien convocat i autoconvocat a través dels seus telèfons portàtils en els bars de moda o les botigues cares que acostumen a frequentar. Van acudir puntuals a la cita perquè segurament els esperaven més tard en altres indrets on la seva presència és indispensable per enaltir la Barcelona guapa. Els seus crits anaven contra aquest govern de xarnegos i rústics que s'acaba de formar. "No pot ser que les minyones i els jardiners ens hagin fet això" (Ferran Sáez hi afegiria: i els conductors de furgoneta!) Purs de raça com són aquest patriotes convergents devien ignorar a què es deu que a Barcelona hi hagi un carrer dedicat a un tal Villarroel. El carrer on cridaven, el carrer on és la seu de la gran casa republicana. Doncs Villarroel era un xarnego, sí, com Carod, com Saura i com en Montilla. Antoni de Villarroel era un xarnegàs fill d'un gallec i una asturiana, criat a Barcelona. El xarnegàs Villarroel va ser el capdavanter de la resistència catalana al setge de Barcelona de la guerra de successió. Va ser ferit i va ser fet pres. Villarroel va passar-se més de 10 anys a la presó amb l'únic delicte d'haver defensat les llibertats nacionals del poble de Catalunya. Un xarnegàs. Morí al cap de poc ser alliberat. Mentre això li passava al xarnegàs alguns catalans de socarel i quaranta-mil cognoms s'afegien a la causa botiflera. Aquest és el nostre país, amb les seves grandeses i les seves misèries.


  • Els opinadors de l'Avui treien foc pels queixals

    Posted:

    Alguns opinadors del diari Avui s'han llançat en tromba contra el nou govern de l'Entesa nacional i de progrés. Alguns d'ells devien tenir en cartera algun càrrec immiment en la nova Generalitat convergent. Recordem, per exemple que Oliver el gran havia estat un dels capitostos de TV3. El cas és que la majoria dels opinadors del diari, inclòs el director camuflat de Desclot, s'han llançat a la pallissa del nou govern. Un escriptor (sic) com Jordi Cabré s'ha desbordat en la seva columna qualificant Montilla com un nouvingut al primer pla de la política catalana. Fins ara pensàvem que el nouvingut era un tal Mas que tot el seu meritatge polític és una simple carrera administrativa dins la Generalitat tutelada per la família Pujol. Descobrim moltes coses gràcies al tal Cabré, independentista sui generis que va esgargamellar-se en favor de Mas i del seu pacte vergonyant de la Moncloa. Sorprenent també ha estat la tribuna del senyor Ferran Sáez i Mateu qualificant Esquerra de "regionalistes radicals". Només la ràbia d'haver perdut alguna cosa important duu a un professor de la Rovira i Virgili a expressar-se amb tamanya desproporció. Quina direcció general has perdut, amic de l'ànima? La frase quasi última de Sáez és una desproporció increïble: "quans patriotes professionals podran deixar de ser jardiners, conductors de furgoneta i professors d'ESO durant una temporadeta". Al comentari d'un teòric professor d'universitat li podríem afegir "quants columnistes barats hauran d'esperar una temporadeta més a tenir un càrrec que els ajudi a arrodonir el final de mes". El diari Avui torna a ser, en mans d'aquesta gent, el diari que els republicans comprem per ser insultats. Fins quan?


  • Tot esperant Huguet

    Posted:

    Un dels consellers republicans que aconseguia bones notes era Josep Huguet. Va seguir l'estela del malaguanyat Pere Esteve i va fer-se, de seguit, amb la confiança del sector del petit comerç i del turisme. Sectors que encara no havien oblidat el mal gust de boca dels temps horribles de l'indocumentat Antoni Subirà, un tipus conegut per les seves sortides de to i pel menyspreu absolut cap al sector turístic. Huguet va entrar amb la conselleria al cap i es va posar aviat a quaranta mil revolucions per connectar-se amb el sector. El petit comerç va ser protegit gràcies a la llei d'horaris comercials i a la llei d'equipaments comercials. El sector del turisme va viure amb il.lusió la posta en marxa del Pla Estratègic del Turisme, un autèntic full de ruta que per primer cop definia el model turístic del país. Del consum destacarem la defensa dels drets dels catalanoparlants. En pocs mesos, Huguet va guanyar-se confiança i crèdit en el sector. No oblidarem els elogis que un home fort del turisme català li va dedicar a Josep Huguet en una recent celebració de l'Any Internacional del Turisme, tipus humil i més aviat tímid Huguet va ruboritzar-se veient com un dels capistostos del turisme li engegava elogis i lloances, i això que ja no ostentava cap càrrec a la Generalitat. És per això que tan el petit comerç com el sector turístic veuen amb bons ulls l'arribada d'un home que, fins i tot, va merèixer elogis del capo de Foment Nacional del Treball, en Joan Rosell, per la feina feta en la internacionalització de les empreses. Tot esperant Huguet, doncs.


Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)