diari republicà

Reflexions de la Convergència (Madi)àtica

Posted: 22 Nov 2006 05:48 AM CST

Cada vegada és més hilarant la Convergència (Madi)àtica. Avui n'hem tingut l'enèssima mostra. El Sr. Floïd ha escrit una carta a l'Avui. Així doncs, veiem que CiU tot i l'akelarre del dilluns, continua amb la seva estratègia de "acoso y derribo" i la voluntat de deslegitimació del Govern de Catalunya. Ara pretesament atacant la línia de flotació d'Esquerra. Per fer-ho, el productor de DVD's, apel·la als "electors patriotes d'ERC". El primer que se li ha de dir al Sr. Madí és que ERC no és CiU i que a diferència de la Federació els votants republicans són tots patriotes. Si no, ja no votarien Esquerra. Aquest és la tesi inicial i errònia de la carta a partir d'aquí les percepcions continuen essent poc realistes. N'hi ha una que té una mica més de càrrega de profunditat (la resta, és rancúnia pura i dura) quan diu que acusa a ERC d'haver-se carregat el sistema política català i espanyolitzar-lo perquè "el catalanisme evitava centrar el debat entre dretes i esquerres". Com deia un politòleg francès, quan un parla de la fi de la dicotomía entre dretes i esquerres, no al que li pregunteu: és de dretes. No calen més comentaris. Per altra banda, pel que fa a això de la espanyolització no deixa de ser graciós que aquesta afirmació provingui dels qui volien pactar amb el PSOE el govern de Catalunya. Ja se sap que en campanya se sol fer crides a la resta d'electorats (i CiU més que en campanya, està en guerra). Ara bé, el més greu per al Sr. Madí es que mentre ell demana als votants d'ERC que reflexionin, resulta que els militants de CiU estan començant a negociar sobre la seva eficàcia
Zapatero dóna consells

Posted: 21 Nov 2006 11:56 AM CST

El President Espanyol ens té acostumats amb les seves maniobres de tafur i el seu somriure d'entabanador. Des que ocupa la cadira de la Moncloa aquest bon senyor s'ha dedicat a escampar les seves trampes i enganys pertot arreu. I com un venedor de locions de l'oest intenta fugir abans que se li descobreixin les seves mentides. Però les maniobres li han començat a sortir malament. El seu candidat a Catalunya s'ha tornat a quedar a les portes de formar Govern. A la vegada a Euskadi el procés de pau penja d'un fil. Tot això sense comptar els despropòsits d'un Govern que no sap com empescar-se-les en el control de la immigració. I el PP a punt d'atrapar el PSOE a les enquestes. Enmig d'aquest caos i de totes aquestes pífies, ZP s'atreveix a demanar assossegament al govern català. Ell que ha estat un dels màxims fabricants de turbulències per ensorrar l'anterior govern catalanista i d'esquerres. Ell que va tirar a fora en Maragall. Ell que és, al costat d'en Rajoy, el gran artífex de la crispació espanyola. El millor que podria ZP és deixar-se de consells, deixar en pau el govern de Catalunya, i endreçar casa seva. No fos cas que algun dia es trobés en Zaplana i l'Acebes ballant en algun saló de la Moncloa. Zapatero a tus zapatos, que deia el refrany. Tens molta feina i és per demà. I n'estem segurs que de fidels servidors no te'n faltaran pas mai. Eh que sí, Mas?