diari republicà

Cardús o la crida al desengany

Posted: 15 Nov 2006 06:53 AM CST

D'un temps ença, Salvador Cardús és un permanent apologeta del pessimisme nacional. Algú ja la l'ha qualificat com una arma de depressió massiva. A ulls d'en Cardús res en aquest país va bé, funciona o va a l'hora. Llegint-lo o sentint-lo parlar hom té la impressió que Catalunya és un Titànic foradat per tots costats al qual només li queda l'honra d'un naufragi apoteòsic. El to del seu discurs és d'una foscor incomensurable que encomana derrota per tots costats. Recordarem, per posar un exemple, l'article que va publicar abans de la famosa manifestació del 18 de febrer. L'article encoratjava al desànim, a no participar en una manifestació abocada per Cardús al fracàs més absolut. Llavors va haver de rectificar sobre la qüestió. Però des d'aquell dia, i fins avui, el to cardusià és el del pessimisme nacional, el túnel sense sortida, l'atzucac més terrible. Avui a les pàgines de la La Vanguardia ens ha il.lustrat sobre el desengany polític, l'abstencionisme i, novament, ha articulat una atzagaiada terrible contra els partits. El problema de l'abstencionisme no rau, únicament, amb la por als pactes postelectorals com Cardús ens vol fer creure. El problema, de fons, rau en la gran il.lusió col.lectiva que va suscitar l'Estatut del Parlament de Catalunya, el del 30 de setembre, i tot el que ha vingut passant després. Perquè en el famós referèndum la gent es va quedar a casa, alguns desconcertats altres clarament decebuts per la traïció de la Moncloa i també per la incapacitat de les forces polítiques per recercar una unitat nacional. Un país, en tot cas, no se salva ni tira endavant amb el pessimisme i els sermons permanents. Cardús es passa el dia renyant-nos. Potser és l'hora de dir-li que si tan malament veu la cosa li queden dues opcions: deixar de renyar o prendre la iniciativa. Però seria un dilema massa difícil per algú que frueix en el renyar i en la prèdica diària que l'apocalipsi s'acosta i que tots som una colla de miserables pecadors.
Unió es desmarca

Posted: 14 Nov 2006 12:12 PM CST

L'hàbil Duran i Lleida ha començat a fer els primers passos per desmarcar-se de la deriva madiniana que pateixen els convergents. Camaleó entre els camaleons i astut com la guilla del desert, Duran ha donat entendre que hauria estat necessària una altra campanya per poder pactar amb algú a posteriori. Els d'Unió han titllat la campanya madianiana de "poc humil", una manera elegant de dir que el que va perpetrar l'enfant terrible d'en Mas va ser una campanya arrogant i agressiva. Duran s'arrenglerava així amb les veus discordants de Convergència per estratègies com la DVD i altres animalades similars (la visita al notari, el dantesc jurament de Ripoll i altres números de circ) A la vegada, els d'Unió semblen buscar una estratègia diferenciada a l'hora de dirigir-se a la població. Si Madí ha escollit l'ús de la padrina borroka com a instrument d'agitació i propaganda, buscant l'estratègia de la tensió, Duran s'acaba d'inventar una campanya "Catalunya t'escolta" que té molts trets en comú a l'invent republicà de Vendrell i Huguet (L'Esquerra t'escolta) Veurem si en l'intent Duran busca una manera menys agressiva i més dialogant de parlar amb la seva gent i de tornar CiU on hauria de ser: a la política. Mentrestant, i en la primera línia del front hi ha Mas i Madí disposats a la guerra santa contra Esquerra.