24.11.06

diari republicà

diari republicà

  • La gestoria d'en Mas

    Posted: 24 Nov 2006 04:41 AM CST

    Ara resulta que en Mas titlla al nou govern de gestoria. Bonica metàfora. Una metàfora que ens reporta cap al passat. Un dia en Pujol va reconèixer que quan anava pel món la gent li preguntava si Generalitat era una companyia d'assegurances. Al cap i a la fi, Pujol es disfressava d'alt mandatari i feia molts viatges pintorescos per simular, precisament, el que aquest país no tenia: estat i política exterior. Pujol es va ventar de conèixer personalment gent com el canciller Kohl o haver-se entrevistat- ni que fos cinc minuts- amb George Bush pare. Però el que va caracteritzar els vint-i-tres anys de Convergència a govern va ser, precisament, una falta d'horitzó polític sense límits. Tanta falta que la Generalitat es va convertir en la més prodigiosa de les gestories. Una gestoria descomunal on els papers circulaven meticulosament des de le delegacions del govern cap a Barcelona i d'aquí cap a tota la selva frondosa de negociats, subnegociats, departaments, serveis, instituts catalans del que fos, agències del que fes falta, juntes de no sabem què. La Gran Gestoria va cobrir-se amb la més espessa de les teranyines legals. A Catalunya, i gràcies als governs de CiU, posar un negoci és una decatló inhumana on cal salvar milers d'obstacles legals i on, finalment, el negoci sempre estarà en fals. Això ho sap qualsevol empresari amb dos dits de front. La gran Gestoria, doncs, va adormir nacionalment el país i el va sotmetre a un maridatge etern amb el centre de les decisions vertaderes: o sigui Espanya. Sobta, doncs, que ara el gran arguments dels ideòlegs de la macrogestoria acusin el nou govern de tot això. Torna a cobrar sentit la frase: sempre t'has de veure emmascarat per una paella bruta. A tot això hem d'insistir en les intencions que en Mas va explicitar quan va proposar a Esquerra el famós i galdós "pacte nacional". Mas va confessar que l'únic horitzó nacional que s'amagava rere la proposta era allò de "els hi he ofert la meitat de les conselleries". Vés per on, Mas el gestor reduia la Generalitat a una simple ocupació de despatxos. Visca la Gestoria Lliure!

  • Puigverd hi toca

    Posted: 24 Nov 2006 04:05 AM CST

    Diari Republicà acostuma a mantenir dissonàncies amb l'escriptor Antoni Puigverd. Tot i així, admirem el seu estil i l'enfoc elegant dels temes que aborda. Avui, però, hem de ressaltar un article que en Puigverd signa a la Vanguardia amb el títol "astucia del zorro periférico". De l'article citarem les últimes línies que, al nostre parer, són un autèntic resplendor: "El camino oblicuo era, quizás, el único que podía permitir a los sectores periféricos asaltar el espacio sagrado en el que durante décadas ha dominado el patriciado cultural catalán. Ya están aquí. Comarcalistas de ERC, metropolitanos del PSC. Dispuestos a quedarse muchos años". En paraules del Diari Republicà: s'ha acabat el temps de la vichyssoise i comença l'era de l'aliança entre les patates braves i els cargols a la llauna.

  • Les 200.000 del mestre

    Posted: 23 Nov 2006 09:51 AM CST

    El Cíberpaís blocaire té un mestre avançat. Ho diem sense ironies, ni mala fe. Ho diem amb el cor a la mà. El mestre es diu Gordillo. Ha arribat a les 200.000 visites. Pel Diari Republicà el bloc de Gordillo és parada i fonda, és un lloc comú, un punt de trobada obligat. Aquest tio, promet. I més en un país que no va sobrat de talent i on el personal comença a estar tip de llegir les mateixes plomes i sentir les mateixes veus. De moment ens satisfà la pelegrinació diària a la casa d'en Saül. Però comença a ser hora de reivindicar més presència d'aquest tipus en altres, i altes, esferes de l'opinió nacional. Enhorabona, mestre, i endavant. Seguirem llegint-te. 

     

  • L'estratègia del "pal de paller"

    Posted: 23 Nov 2006 09:37 AM CST

    CiU ja ha anunciat la seva nova, i fabulosa, estratègia: convertir-se en la casa comuna del catalanisme. CiU sap que, a curt i mig termini, no té aliats parlamentàries i, per tant, ha d'engruixir com pugui la seva base electoral. El segon round, i molt perillós pels convergents, es diu municipals. Pretenen els de CiU convertir les eleccions als ajuntaments en un plebiscit. Saben que és una aposta molt complicada perquè a les municipals la gent vota en clau local. I en clau local CiU no està per tirar coets. És per això que els estrategues madinians pretenen crear un clima al país que tot el sobiranisme es reconcentra al voltant de les sigles de CiU. I dins aquest clima s'expliquen diverses operacions cosmètiques per generar al voltant de l'opinió pública una sensació que tots els patriotes se'n van de caps cap a CiU. Destacarem alguns episodis cosmètics: l'entrada a militar a CiU de l'exrepublicà Jordi Argelaguet. Un crític històric d'Esquerra que no va poder pair el pacte del Tinell. Argelaguet s'ha caracteritzat aquests darrers anys pels seus articles contra Esquerra a l'Avui. Els seus posicionaments són més que coneguts per tant la notícia de la seva entrada a Convergència no és casual que es pugui entendre dins la cosmètica operació del Pal de Paller. La notícia coincideix també amb la carta de Madí als "patriotes d'Esquerra", un divertimento que ja hem comentat sobradament en el Diari Republicà. I coincideix també amb un altre fet singular: l'agermanament del minoritari Bloc Català de la Catalunya Nord amb CiU. Un partit extraminoritari que es veurà "reforçat" amb una nova singladura de la peculiar alcaldessa de Salses (una dona que ja ha estat al PSF, a Esquerra i que ara prova fortuna en una formació com el Bloc) Finalment, totes aquestes anècdotes que pretenen crear un estat d'ànim favorable a CiU coincideixen amb una nova perfomance del Partit Republicà Català, que ara denuncia Esquerra per un "espionatge" als seus correus. No ens estranyi que la propera notícia del pintoresc PRC sigui l'entrada al pal de paller de CiU. Madí i els seus esbirros saben que la pseuOPA a Esquerra tindrà una contestació ben aviat. Diari Republicà sap que al territori català hi ha una suma important de regidors, i alcaldes, convergents que se senten decebuts per tot el que ha passat a CiU en els últims mesos. Desamparats i sense horitzó, aquesta gent va fent camí cap a l'únic lloc amb garanties: Esquerra Republicana de Catalunya. Però ja se sap, mentre uns es dediquen a fer soroll i a fer grans shows mediàtics, els altres treballen com formigues, removent la terra i fent niu.

Publicat per a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)